El moviment popular de les consultes sobre la independència de Catalunya avança de forma imparable i fins i tot ha obert una escletxa a l'àrea metropolitana de Barcelona. La característica fonamental de la quarta onada de diumenge és que estava molt centrada en aquest difícil territori per al sobiranisme i que en termes generals la jornada va ser desigual. Resulta obvi el contrast entre l'espectacular resultat de Mataró, amb gairebé el 24% de participació, i el d'algunes de les principals ciutats del Baix Llobregat, que es van situar entre el 6 i el 10%, la qual cosa porta a pensar que si en una ciutat tan poblada com la capital del Maresme s'ha aconseguit un resultat rècord alguna influència decisiva deu tenir la metodologia organitzativa utilitzada. I caldria tenir-ho en compte per afrontar algunes de les grans ciutats catalanes en què encara s'ha de celebrar la consulta, entre elles Barcelona. Això no vol dir que el treball realitzat pels centenars de voluntaris que han organitzat la consulta en llocs tan sociològicament complicats per a la bona acceptació de la iniciativa com Cornellà, Esplugues o Sant Boi no sigui del tot meritòria. Ho és i molt. Perquè un dels èxits de les consultes, més enllà dels percentatges, és portar l'esperit de democràcia popular d'aquest projecte fins a l'últim racó del territori nacional. En aquest sentit cal també lloar el paper de la Federació d'Associacions de Veïns de Cornellà, que, tot i fer campanya pel «no», va avalar la consulta. Un gest que demostra el tarannà popular i democràtic d'aquesta entitat i la imparcialitat de la plataforma organitzadora, amb el resultat d'un rècord de vots negatius, el 20%, l'exemple del qual haurien de seguir molts dels detractors de les consultes.