Dimecres passat es va aprovar la llei de cinema. Una iniciativa legislativa destinada a garantir normalitat lingüística en un sector en què la realitat del país no s'hi reflectia. En una societat en què la llengua autòctona comparteix presència social amb el castellà, és més que just i raonable que el ciutadà que assisteixi a les sales de cinema tingui la possibilitat de contemplar les pel·lícules en català, si més no en igualtat de condicions que el qui opta per fer-ho en espanyol.
Allò que en diferents àmbits de la cultura s'ha regulat d'una manera natural en el camp de la cinematografia no ha estat així. Per aquest motiu era inevitable la intervenció dels poders executiu i legislatiu. La norma legal s'ha aprovat amb un gran sentit de l'equitat. Els doblatges o subtitulats es faran en un 50% per cadascuna de les llengües.
És sota aquesta premissa justa que no s'entén com han posat el crit al cel els distribuïdors i els exhibidors per les conseqüències nefastes que, segons ells, tindrà l'entrada en vigor de la llei.
Segons va deixar dit divendres el Gremi d'Empresaris de Catalunya i Fedicine (la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics), el preu que haurem de pagar per veure i escoltar cinema en la nostra llengua serà la disminució del nombre de pel·lícules que es projectaran a Catalunya, la mala imatge a l'estranger, el tancament de sales i la pèrdua de llocs de treball. Tot un paisatge apocalíptic que fins i tot podria fer que les pel·lícules només es puguin veure en el seu idioma original, sense cap mena de subtítol. Potser arribarà un moment en què al ciutadà català no li caldrà el doblatge, però ara per ara té tot el dret que les institucions vetllin per la defensa de la seva llengua.
Comentaris
Que no hi ha conflicte lingüístic és una falsedat. La gent que treballa pel català treballa a la resistència. La resistència contra una força devoradora. Aquesta gent treballa perquè la cultura catalana pugui sobreviure, i treballa sobta l'amenaça angoixosa de la desaparició, una amenaça que tendeix a incrementar-se. Cal que ens acarem a aquesta amenaça de substitució lingüística i ideem nous plans per solucionar-la, sense escamotejar terminologia realista. Fa un segle a Catalunya un 90% de la població parlava el català. Ara diuen que és la meitat de la població.
D'entrada he de dir que no em crec l'amenaça d'aquesta gent. Tot i que el seu anticatalanisme es a proba de bombes, no ho es menys que com arreu, mana la cartera i deixar d'estrenar a Catalunya , o fer-ho nomes en VO i sense subtitular (ni en català ni en castellà), em fa tot l'efecte d'un "farol" que no se'l creuen ni ells. Lluitaran a mort contra el català, però com deia Gandhi : Primer ENS IGNOREN DESPRÈS ENS INSULTEN, DESPRÉS ENS CRITIQUEN I PERSEGUEIXEN I FINALMENT, GUANYEM.
Avui he escoltat que Catalunya ràdio i Catalunya Informació, són les més escoltades a Catalunya dins del seu contingut i que Rac1 també ha pujat en audiència sent també una de les més sintonitzades, sinó la segona. . També, des de fa dies, estan dient que la Tv3 és la televisió amb més audiència. Si aquestes emissores i Tv3 ho fan tot en català, vol dir que hi ha molts castellanoparla nts i nouvinguts que entenen perfectament el català. Això vol dir que si es projectessin el 50% de pel·lícules doblades o subtitulades al català la gent les aniria a veure. Potser al principi no massa, però aviat s’hi acostumarien. Si els distribuïdors, els exhibidors, el Gremi d’Empresaris de Catalunya i Fedicine veuen un paisatge tan apocalíptic com diuen, pel fet d’exhibir el 50% de pel·lícules en català, el que demostren tenir és molt d’egoisme, cortesa de mires, mala baba i que, possiblement, el govern espanyol hi ha posat la seva mà negre.
Fa força anys anava al cinema un cop per setmana. Poc a poc hi vaig deixar d’anar precisament perquè no hi podia veure pel·lícules en català. Ara fa força anys que no hi vaig. M’he acostumat a no anar al cinema i tampoc ho trobo a faltar. Si m’interessa, veig alguna pel·lícula per la Tele, per descomptat si la puc veure en català. Els éssers humans no deixem de ser animals de costums. Si algun dia projecten, com a mínim, el 50% de pel·lícules en català al cinema, si m’hi acostumo potser hi tornaré. Si tothom que vol cinema en català estigués una bona temporada sense anar al cinema, de ben segur que tots aquests energúmens que no volen doblar les pel·lícules en català, s’ho repensarien dues vegades.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.