El cop de tisora del govern espanyol concretat ahir en el camp de les infraestructures representa un nou clatellot contra els interessos i les necessitats de Catalunya, que veurà com s'aturen o s'anul·len obres vitals per al desenvolupament econòmic i la millora de la xarxa viària del país. La llista de retallades feta pública pel ministre Blanco semblaria una broma de mal gust si no fos perquè la gravetat de la situació no permet ni frivolitzar amb els jocs de paraules.

És especialment dolorós el retard del pla per dur les Rodalies ferroviàries a l'aeroport del Prat, un projecte vital per a la nova terminal barcelonina des d'un punt de vista estratègic. No hi deu haver en tot el continent europeu cap aeroport que es consideri de primer ordre tan mal comunicat com és el Prat. També és especialment lacerant l'anul·lació del contracte de l'A-27, una via igualment estratègica per al desenvolupament industrial i econòmic del pla de Tarragona, una situació similar a la que es viu a Lleida amb el bloqueig, tot i que amb perspectives de desencallar-se, de les obres de l'autovia A-14. A les comarques gironines, la retallada eternitzarà la situació kafkiana que es viu a l'A-2, amb tres trams aturats a mig fer en una carretera fonamental per al trànsit d'entrada i sortida al país cap a França com a alternativa a l'AP-7.

És comprensible i totalment justificada la indignació d'alcaldes i sectors econòmics davant d'aquesta nova burla cap a Catalunya. I l'excusa de la crisi per justificar les restriccions no s'aguanta per enlloc des d'un punt de vista tècnic. Perquè hi ha un concepte sagrat a l'hora de marcar prioritats que es diu criteri, i és aquest concepte el que el govern que dirigeix Zapatero està aplicant d'una manera errònia no ja per als interessos de Catalunya, sinó per al conjunt d'un Estat que, el temps ho dirà, haurà estat víctima d'una obsessió malaltissa per una xarxa d'alta velocitat ferroviària que va engolint energies pressupostàries de manera ineficient.