La collita cinematogràfica que aquest any ha triomfat al festival de Sant Sebastià confirma la revitalització creativa de les propostes catalanes. Pa negre, d'Agustí Vilallonga, i Elisa K, de Judith Collell i Jordi Cadena, en el terreny del llargmetratge, o Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch, en el terreny del documental, han elevat la qualitat d'un festival que, d'altra banda, no ha vist cap aportació espanyola que estigués a l'altura. El cinema català, que en altres èpoques s'havia enrocat en comèdies costumistes i una certa repetició temàtica, viu ara moments de brillantor que a més, en el cas de Pa negre, connecten directament amb la bona literatura. De Sant Sebastià, en surt, tal com dèiem, una fornada que la crítica ha saludat entusiasta i ara falta que el veredicte del públic vagi en la mateixa direcció. Una direcció de renovació valenta que, afortunadament, deixa enrere els estereotips que es van imposar als anys vuitanta.