El punt final de la vida de Joan Solà no serà la conclusió de la seva obra faraònica en la construcció del català modern. D'aquí a pocs mesos sortirà el darrer volum de l'obra completa de Pompeu Fabra, que Solà va enllestir conjuntament amb Jordi Mir. També l'editorial Empúries té en procés d'edició el llibre L'última lliçó, que aplega els discursos i textos escrits per Joan Solà en els darrers mesos. Seran els epílegs de l'obra singular d'un intel·lectual que va aplegar la disciplina científica de la lingüística i la filologia amb la divulgació a la premsa. En el seu últim article, fa una setmana al suplement Cultura de l'Avui, editat pel Grup Hermes, el mestre recordava que des de fa 36 anys havia publicat més de mil articles a la premsa, des de començament dels setanta. Són gairebé quatre dècades de fidelitat als lectors catalans, que se sumen a la seva llarga trajectòria professional com a docent. Els seus alumnes són una legió i el recorden amb afecte i admiració. La notícia de la seva desaparició ha coincidit amb el retrocés i les prohibicions que patirà el català en les administracions, les retallades provinents de l'aplicació de l'Estatut mutilat. És una doble i pèssima notícia, que es pot interpretar en clau dins un dia nefast per al país. No obstant, a part del seu llegat en tants terrenys, cal reivindicar també l'actitud: l'optimisme i el vitalisme, el somriure i la ironia. El caràcter de lluitador ha de ser un exemple. Joan Solà no serà oblidat perquè queda la seva obra.