Avui fa just un any de la manifestació gegantina que va omplir els carrers de Barcelona amb un crit majoritari fins aleshores mai vist per la llibertat de Catalunya. Va ser una resposta indignada davant l'atac de l'Estat espanyol contra Catalunya amb la sentència de l'Estatut. Va significar una demostració que la societat civil d'aquest país està tipa de l'opressió nacionalista espanyola. Però, per damunt de tot, va marcar un punt d'inflexió, pel desacomplexament amb què la població va demanar la independència. Tot i que no va ser estrictament una manifestació independentista, el 10 de juliol passat va quedar clar cap on s'encamina irrevocablement el sentiment dels catalans i les catalanes que no volen que Catalunya sigui trepitjada. Ara fa un any va ser el poble que va arrossegar al carrer els seus polítics desorientats i enfangats en un clima preelectoral
als quals la sentència contra l'Estatut va deixar paralitzats, primer,
i seguidament desbordats pel clamor social.
Un any després on som? Si l'anàlisi es fa des del punt de vista estrictament polític, no hi ha gaire motius per ser optimistes. És cert que les últimes eleccions les va guanyar una formació, CiU, que ha fet passes de gegant en l'ambició del seu sobiranisme. Però no és menys cert que aquestes intencions programàtiques de CiU topen amb un desenvolupament del dia a dia en què els pactes parlamentaris es fan amb el PP, el partit que durant l'última dècada més indecentment ha atacat els pilars bàsics de Catalunya, que són l'autogovern i la llengua. L'herència del 10-J, però, no és estrictament política sinó sociològica. Avui fa un any que molts catalans i catalanes van demostrar que es pot demanar la independència sense por i sense cap radicalisme, amb una consciència cívica exemplar. Els catalans, avui fa un any, ens vam espolsar les manies que encara té una classe política que no acaba de fer el pas i que corre el risc de no acabar de fer-nos el pes.
Comentaris
Fuimos una inmensa mayoria los catalanes que no fuimos a esa ridicula manifestacion del 10J contra el estado de derecho, contra una sentencia de un tribunal !, contra la Constitucion que la inmensa mayoria votamos a favor y que incluye la existencia de ese tribunal constitucional como garante de la constitucionali dad, legalidad, de cualquier norma del Reino de España.
Una manifa ridicula de la que encima tuvo que salir Montilla por patas: todo un presidente de la Generalidad a la fuga !
Bé. Suposo que molts van pensar que el més imminet era foragitar al funest tripartit. Per aquest motiu van votar a CiU. Això no vol dir que les circumstàcies siguin sempre les mateixes. El sentiment independentista existeix i creix, i quan CiU s'adoni per enèssima vegada que amb Espanya no hi ha res a fer, i que del Concert que espera, si li donen alguna cosa li donaran un flabiol trencat, no tindrà altra alternativa que reconexer-ho. Si CiU avui volgués liderar aquest moviment tots els catalans li fariem costat. Per iniciar-ho sols cal fer el primer referèdum per saber a que atenir-nos.
Sr. Jorge, supongo que el considerarse catalán es broma, ¿no?.
Señor López: pero, que poco respeto tiene usted a los catalanes ! ¿cómo que considerarse catalán es algo a tomarse a broma?
FÈLIX, ja li agradria viure a en JORDI V. una manifestació com la del 1977 , jo crec que no soportaria l'emoció, tenim la sort nosaltres d'haver-ne viscut 2, la primera, el 1977 per l'Estatut, i el vam tenir (ens van enredar també, pero no depenia de nosaltres sols) i el 2010 per la Independència, i la tindrem, després ja serà cosa nostra. Caldria que es sabessin millor, arribes més a tothom les ventatges de la Independencia, i aclarir bé tot el que s'hi diu en contra, que es sapiga bé.
Quan vegi que a les espanyes també fan retallades, llavors veuré amb mals ulls que les forces catalanistes no donin suport a CIU amb els presupostos. Mentre estant, no entenc que a Catalunya en Mas digui que s'han de fer i a la resta ningú diu ni piu del tema.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.