Les reaccions anteriors i posteriors a la reunió del Consell de Política Fiscal Financera, que aplega el Ministeri d'Economia i les comunitats autònomes, ha tingut uns resultats més o menys discutibles en el tema del control del deute, però més enllà d'aquest fet conjuntural ha evidenciat una qüestió de fons més profunda i perillosíssima: no hi ha dubte que l'enfocament de moltes autonomies i les actituds i manifestacions fetes demostren que, a la pràctica, aquell Estat de les autonomies que es va crear als anys setanta per aigualir les reivindicacions de Catalunya ha estat un gran fracàs perquè, de fet, gaire ningú més el volia, i el que és pitjor, gaire ningú més que Catalunya el necessitava.
L'anunci que en sis mesos cada comunitat ha d'aprovar una regla de despesa i que només el 2012 podrà pagar el 50% del deute del 2009 (2.500 milions en total) amb crèdits de l'ICO, va generar ahir una temperatura de sensació favorable a retornar massivament competències a l'Estat. Unes reaccions més o menys racionals i amb algun exemple fronterer amb l'estirabot. Des del murcià Ramón Luis Valcárcel (PP), que ha renunciat a Justícia i no descarta retornar fins i tot Educació i Sanitat a la madrilenya Esperanza Aguirre (PP), que ha assegurat que “es conforma” amb Sanitat, Educació, Transports i l'atenció a la dependència.
El risc d'aquestes posicions és que, novament, acabin per perjudicar Catalunya, víctima d'una campanya recentralitzadora tendent novament a l'històric cafè per a tots, només que més descafeïnat que mai. La situació demostra que Catalunya ha d'evitar, ara més que mai, entrar en qualsevol fòrum de negociació col·lectiu amb la resta de comunitats més enllà de mantenir les formalitats institucionals. Si encara hi ha una oportunitat per trobar encaix a l'Estat, cosa que ara mateix és més que dubtosa, passa únicament i exclusivament per la bilateralitat i el pacte fiscal.
Comentaris
Estoy totalmente de acuerdo con el fracaso del Estado de las Autonomías. Se han converyido en cortijos de los lugareños que colocan a sus familiares y amigos. Han aumentado las diferencias entre los ciudadanos y lo único por lo que se pelean los políticos autonómicos es por ver quién es más autonomista.
Abogo por un estado centralista al estilo de Francia. Nadie podrá negar que no es democrático, de hecho los españoles nos hemos refugiado allí muchas veces al amparo de la libertad, y todos los cidadanos gozab de los mismos derechos y las mismas obligaciones. El Estado tiene que recuperar todas las competencias de las automías, incluyendo las de Cataluña, por supuesto.
El fracàs només indica que Espanya és ingovernable en democràcia i que el que pertoca als catalans és fugir d'aquest context sense més dilacions. Caminar juntament amb unes persones que només pensen en clau imperialista i de manca de respecte total a les diferències, que proclamen obertament que els catalans tenim un altre tarannà, els mateixos castellans ho evidencien no respectant-nos per a res, àdhuc els que viuen a casa nostra. En uns moments en que cada vegada més moltes decisions es prenen a Brusel·les els catalans hem de mirar cap allà. Engruixir amb diners propis les arques d'un estat que ens combat palesa la dita de "cornuts i pagar el veure" fins i tot amb vilolència psicològica i moral. Si els nostres dirigents no acaben de veure-ho definitivament i meridiana és que no convenen gens ni mica a un moment de gran esperança del poble català. O bé trenquem o bé desapareixem, no hi ha un altre.
És natural que algunes autonomies renuciin a ser-ho. Mai l'han pretesa ni volguda. Estan acostumats que els ragen els diners sense demanar. Algunes fins i tot gaudeixen del TGV sense haver-lo demanat, tot i que sigui immensament deficitari, gaudeixen d'excel·lets autovies i un llarg etc. Quan les coses es comencen malament, malament acaben. Les úniques autonomies que realment ho exigien eren, Catalunya, el País Basc i Galícia. Són aquestes les úniques que tenen raó de ser. Mentre el goven pugui permetres arruinar les autonomies productores de riquesa, per afavorir ostentosament i indiscriminadam ent a les deficitàries, tot anirà. Quan hauran mort les que encara generen riquesa, la cosa ja no anirà.
Miquel:
como siempre manipulando. ¿Dónde dejas a Navarra? Las autonomías, incluyendo Cataluña, han devenido en cortijo de vividores al más puro estilo español. Se ha instaurado la clase de los señoritos andaluces en toda España y no me vas a convencer que los dirigentes catalanes, sean nacionalistas o no son diferentes al resto de los españoles. Las golferías de los de ERC y CiU son comparables a las de cualquier socialista o ppero, eso sí, siempre envueltas en la bandera de Cataluña. Los catalanes somos como el resto de los españoles. Cuando se puede trincar, a por ello.Creo que no hace falta recordar los casos de corrupción de la burguesía , esa que tiene tanto seny, la esencia del catalanismo.Si por contra nos fijamos en la izquierda , que te voy a contar de Carod, familia y cía.Cosas de la España profunda.
Cada dia es fa mes evident que Catalunya dins del estat español no hi te res a fer. També està clar que no ens permetes saber quin suport te la opció independentista. Jo que vull una Catalunya Lliure penso que es podrien aprofitar les properes eleccions generals, per veure el poder real del Independentisme impulsant des de els partits independentiste s una candidatura de Catalans Il.lustres en tots els ambits socials (es podria dir Unitat Catalana per la Independència) que 1) es presenti per veure quin suport real te el INDEPENDENTISME (això si que seria un referendum), 2) que no ocupi els escons al congrés ja que a madrid els catalans no hi tenim res a fer que no sigui recollir les engrunes que ens vulguin donar (aixó faria que no fes falta fer primaries i la llista podria tenir qualsevol ordre) i 3) que els sous dels diputats electes es destinin única i exclusivament a treballar i fer campanyes a favor de la Independència.
Navarra va demanar voluntariament formar part de la monarquíael 1500, aproximadament, ningú la va obligar ni era part de l´herencia d´un rei que es va casar amb una parenta castellana. Els altres vam anar a remolc per força.
Pot-ser que al detentadors de la veritat absoluta i llegidors de noticiaris no manipulats no els hi agradi la cosa.
Tenen tota la raó, Catalunya no la necesita l'autonomia,ja se la poden quedar, l'únic que necesitem es l'independència, amb aixó en tenim prou per viure be.
el nombre Cataluña aparecio en la edad media, hace unos 1.000-1200 años maximo y referido a unas comarcas concretas correspondiente s a las actuales provincias de Gerona, la mayor parte de Barcelona y el norte de Lerida (el resto formaba parte de Al Andalus), mientras que todo el territorio actual de Cataluña formó parte de la Hispania romana, del reino visigodo de España... de hecho Carlomagno cuando conquista el norte de la actual Cataluña no tiene ninguna duda de lo que ha conquistado: una parte de España, de ahi el nombre para denominar a toda la region: Marca Hispanica o frontera española de su imperio carolingio.
Em quedo perplex amb l'editorial i, sobretot, amb els comentaris. En primer lloc no totes les autonomies volen retornar competències, parlo des d'Aragó. En segon lloc en què afecta això a Catalunya? Si ho mires bé, és millor. Així es desintegrarà el del cafè per tots i es fomentarà l'estat asimètric, una de les grans reivindicacions de Catalunya.
I, Miquel, el que les úniques autonomies que mereixen ser-ho són Catalunya, Euskadi i Galiza... Anem, és per partir-se del riure sinó fos tan seriós On deixes a Aragó? per exemple... Lee, informa't. La història és un bon lloc per aprendre.
Sr. Vallscapdevila, cal explicar-ho tot. En aquella època es coneixia com a Espanya a TOTA la península ibèrica, es corresponia amb la Hispania romana. La diplomàcia portuguesa de la època va fer arribar el seu malestar als reis catòlics ja que creien que s'havien apropiat d'un nom (Espanya) que representava tots els pobles de la península, és a dir que us falta Portugal per completar aquesta unidad de destino en lo universal que teniu com a dogma de fe.
Bye Bye Païssos Catalans.
Por supuesto que el Estado Autonómico ha sido un fracaso,pués ha multipliicado por 2 todo el gasto público y ha creado diferencias entre españoles en cuestiones de normativas...Y por supuesto,17 sistemas educativos,donde en Cataluña no se puede estudiar en español.Las Autonomias nacen de una Transición desnortada,desorientada y llena de locuras y sinrazones,propio de un pais sin cltura democrática y de extremos dictaduras-anar quia total.Se quiso contentar a todo el mundo,desde la extrema derecha postfranquista a los nacionalistas...y es imposible.Y el resultado esta Constitución ambigua y que habria que quemar en una hoguera y que permite que el español haya deesaparecido de las escuelas catalanas,a cambio de que el español sea la única lengua con deber de conocer y derecho a usar.Debe imponerse ya la mayoria y crear un nuevo modelo de Estado donde entre Gerona y Burgos no hay mas diferencia que lo hablen algunos en su casa.
El fracasado Estado Autonómico,mas que derogarlo por lo diificil que seria (¿que se harian con los centenares de miles de funcionarios?) hay que reformalo de arriba a abajo,comenzando por derogar los conciertos económicos vascos y el régimen linguistico catalán copiado del franquismo y del modelo francés...Que las Autonomias puedan gestionar la Sanidad,pero teniendo el Gobierno Nacional Español siempre la última palabra.Lo mismo sobre la Educación,que no sea el Gobierno Regional Catalán el que diga en que idioma se dan las clases.En realidad las Autonomias deberian ser como las antiguas Diputaciones Provinciales,una Administración intermedia entre la Nacional y Municipal,que se ocupe de asuntos como la asistencia social,hospitales de beneficencia,residencias de mayores y niños,carreteras secundarias,juventud y ocio,escuelas infantiles y guarderias y poco mas...De hecho es una Administración intermedia,pero con más poder del que debiera.
INDEPENDÈNCIA !!!!
Mansanares, ja tens programa i pots presentar-te a les eleccions el 20 de Novembre de 2011. ¡¡Anims ¡¡
No hace falta preocuparse por españa este digamos estado tiene los dias contados y no va a ser por culpa de catalanes vascos etc. su fin llegara por el sur primero las llamadas plazas africanas despues unas islas mal situadas en el mapa son verdaderamente africanas estan mas al sur, despues le tocara el turno al resto y con suerte pararemos el maremoto en el ebro sino los paramos en el ebro nosotros tambien caeremos, piensen en la risa que dieron los que auguraron lo mismo con lalinea maginot y recuerden lo que ocurrio no se preocupen no tendran que esperar mucho, seguro miquel.
Els espanyols mai han entès ni entendran Catalunya. Les necesitats de Catalunya són les de tornar ésser el que era abans del 1714; les autonomies són un simulacre de llibertat. Quan Catalunya va tenir l'autonomia l'havien de diluir amb el cafè per a tothom, de la mateixa manera que van voler diluir el jocs Olimpics del 92 de Barna fent al mateix temps altres esdeveniments arreu de l'estat espanyol. Amb els espanyols no ens n'hem sortit durant 300 anys i no ens sortirem mai, sempre van a fotre'ns,amb picaresca o obertament, per alguna cosa som la seva última colònia.
Ai ! tan maco era alló que aquets grandíssim fills d´espanya ,de capsdefaves, mansanes podrides i altres primats de la seva categoria, voldrien ,amb que es definia Catalunya en aquells imperials temps "la laboriosa región del nordeste español "
Miralles:
Navarra fue conquistada por las tropas aragonesas y catalanas, en el siglo XVI. Fernando El Católico, Rey de Aragón, casó con Germana de Foix después de enviudar de Isabel de Castilla y adujo derechos de matrimonio para reinar en ella. Utilizó para su conquista a las tropas castellanas, de la que los vizcaínos, alaveses y guipuzcuanos formaban parte, y las aragonesas .
Si necesitas saber más a estudiar a Salamanca
1 2