Els grans canvis històrics sovint s'activen a partir de fets aparentment menors, com podria ser la reforma constitucional impulsada aquest estiu. D'entrada, el canvi que s'hi farà no és res de l'altre món atenent estrictament la lletra i la poca concreció que conté, si no fos que obre la porta, en el fons però sobretot en les formes, al capgirament del model d'estat. No cal buscar circumloquis ni subterfugis ni eufemismes per definir què passa: el nacionalisme espanyol s'ha posat en marxa cap a l'unitarisme. Ras i curt.
En el fons de l'assumpte hi ha, naturalment, l'amenaça de la llei orgànica, que, seguint el mandat constitucional, haurà de fixar la magnitud del control de l'Estat sobre la despesa i sobre les administracions responsables d'aquesta despesa. És en aquesta bugada on Catalunya pot acabar de perdre els llençols que li queden per autogovernar-se des del punt de vista financer. Però, a més, hi ha l'actitud prepotent i abassegadora mostrada pels dos grans partits nacionalistes espanyols, el PP i el PSOE, que amb aquesta actuació marquen les línies bàsiques d'una política d'estat inconfusible. No hi ha cap altra Espanya més enllà d'aquests partits, si no és per sumar-se a la centralització.
Arran d'aquesta situació els partits catalans que encara no s'han lliurat als designis de Madrid tenen l'opció de plantar cara en una batalla perduda, com és la del respecte a les altres realitats nacionals, o bé començar un procés de desconnexió tan mesurat com es vulgui però inequívoc. En aquest model d'estat espanyol, una Catalunya amb personalitat pròpia no hi cabria encara que volgués.
Comentaris
Està claríssim.
Parece que ahora los nacionalistas se han dado de bruces con la realidad. Sus votos valen lo que los demás quieran pagar por ellos. En este caso nada. Y entonces cogen una pataleta.
Por otra parte la realidad es la que es. El PSOE y el PP concentran el 80% del Congreso, por tanto representan al pueblo español, que es el único que existe jurídicamente, en su inmensa mayoría. Las CCAA, y sus competencias, existen porque este así lo quiere, no porque haya territorios que " tengan derechos". Si el pueblo español lo decide cambia las normas, de acuerdo a la Constitución , y se acabó. Y el que no esté contento que pida el voto para que no sea así. Eso es democracia, lo demás componendas a los que los nacionalistas están tan acostumbrados. Da la impresión que esta vez les ha salido el tiro por la culata.¡ Ojalá haya muchas veces !
Sorprèn que el Sr. Sabadell, que tan zelós es mostra en la defensa del drets del pueblo español, no mostri la més mínima preocupació pel fet que la ciutadania no sigui convocada en referèndum per a dir-hi la seva en una qüestió que pot obrir la porta, i l'obrirà, no tan sols a una recentralització de l' Estat, sinó també a una política econòmica que retalli la despesa social.
L'única explicació que se m'acut és que el Sr. Sabadell sigui un defensor, no del pueblo español,sinó més aviat de l' Estado español i de les seves capes dirigents, lligades a un capitalisme més o menys burocratitzat, als remanents d'un latifundisme d'arrel feuldal, i dels sectors socials subalterns, vinculats a aquestes estructures.
No sé si és que a mi me falla la memòria o què, però crec recordar que los que ara impulsen la reforma aquesta són los que fa quatre dies deien que això era sacrilegi i no en volien ni sentir a parlar i los que ara la rebutgen, són precisament los que sempre l'havien demanat. O potser m'equivoco, que sé jo, com que no menjo cues de pansa ni res...
Reformar la Constitución? Per què no? Per si acàs no s'entenen, que peperos i progres ja se sap, mai han fet bones migues i encara los fa pupa la guerra, jo ja els la començo:
"España es una república que limita al norte con el mar Cantábrico, Euskadi y Francia, al este con Cataluña y el mar Mediterraneo, al sur con Gran Bretaña y al oeste con Portugal..."
I ara, hala, que la continuin com los surti dels... acords.
Amb les actituts franquistes del Sr. Sabadell hauria de preocupar-se més d'anar fent les maletes si vol seguir vivint a Ehpaña !! per que molt aviat això canviarà.
Durant 300 anys han excercit tota la opressió, mala llet i el que han pogut contra el milenari poble català o potser ara hi ha molts d'aquests fatxes que ens acusen ala catalans d'actituts dicatorials.... doncs si això els qui pica, que s'esperin uns mesos que ja veuran aquesta colla.
PS - Sàpiga el Sr. Sabadell que a les Castelles encara es baraven per saber qui eren quan aquí ja conqueriem la Mediterrènia. Per cert soc de Terrassa però no hi te rés a veure
Perque perdeu el temps intentant raonar amb els sabadeL i d´altres grandíssims fills de la grandíssima espanya , si el seu cervell de primats -imperials , això sí- no es capaç del més minim discerniment. Us pendrieu la molèstia de discutir-vos pel color i la textura de la merda ? doncs això !
Cualquier día 2x2 no serán cuatro porque es lo que se enseñaba en las escualas franquistas. No he oído a nadie llamr fascista a De Gaulle, o a Miterand, o a Giscard ,grandes defensores de "la grandeur" de Francia. No sé si en Perpignan hay muchos que hablen el catalán como lengua vehicular, pero mucho me temo que la inmensa mayoría no lo hace. No hay más que leer el artículo de ayer de Bozsonof en este mismo diario.
El catalán , o cualquier otra lengua, es y será lo que quieran los catalanes, entre los cuales me incluyo, ¡faltaría más!, y España será lo que quieran los españoles, entre los cuales me vuelvo a incluir. La historia es la que es. Ni siquiera los más recalcitrantes independentista s se atreven a formular la independencia, ni Esquerra que ha gobernado 8 años, ni CiU, otro montón de años. Los nacionalistas son como aquellos niños malcriados que siempre quieren ser diferentes a los demás y cuando no les hacen caso cogen una pataleta.
Si Cataluña tuviera la décima parte de importancia en la Historia, no de Europa, sino del mundo , que la que tiene Castilla, el chauvinismo francés sería pecata minuta comparado con él. Cataluña , como todos sabéis, nunca fue ente independiente, por mucho que se quiera retorcer la historia, seguramente por estar acomplejados. Castilla y Aragón crearon el primer Estado moderno de la historia, donde Cataluña jugaba un papel nimio. Su Rey, Fernando el Católico se dedicó a la política exterior y cuando enviudó de Isabel de Castilla conquistó Navarra para la Corona de España. Sus herederos tuvieron Corte en diferente ciudades de Castilla y desde allí gobernaron medio mundo.
Comprendo que los nacionalistas les duela leer esto pero es lo que hay. Y en cuánto a la Guerra de Sucesión sim plemente recomendar que se lean los discursos y palabras completas del Conseller Casanova, felizmente muerto al servico de Felipe V muchos años después de acabada la guerra.
Torno amb el tema de definir què és ser català. El Sr Sabadell o com es digui és una espanyol que viu a Catalunya, per tant un colonitzador. Creieu-me amb aquest univers i aquestes definicions ja no existim.
www.youtube.com/watch?v=AH8qv81rqhA&feature=player_embedded. A qui li falten ous?.
Per el Sr. Sabadell.
Que vostè repeteixi certs dogmes de la historiografia espanyola no el fan pas un entès en la matèria, en tot cas demostra el seu analfabetisme cultural vers aquesta faceta del coneixement. Primer, i perquè quedi clar, l'Aragó com a tal va deixar de ser independent quan Alfonso -El Casto- va rebre de son germà un terç, sí només un terç, del regne, les altres dues parts varen ser donades a les ordres catòliques de Jerusalem. Aquest alhora va cedir la seva part al Compte de Barcelona i poc temps desprès, si fa o no fa, el Rei de Jerusalem i el Papa van refermar el domini de Catalunya sobre l'Aragó fent-lo tenedor de les altres dues parts que l'hi mancaven del regne aragonès. D'aquesta forma va ser Catalunya qui a través del seu màxim representant va adquirir el regne d'Aragó. La Corona d'Aragó només era un títol, l'Estat medieval era Catalunya, cor i ànima de la confederació.
Apa ara ja sap de que va...
Igual no saben què és una confederació.
Josep Lluís Sabater (Castelldefels)
Puede escribir que Jesucristo nació en Palafrugell, y decir misa en arameo. Cataluña nunca existió como ente independiente y por supuesto la llamada por algunos "Confederación catalano-aragon esa", confederación que solo existe en la mente de algunos de los que se niegan a reconocer lo que fue. Por lo demás si quiere vivir en Matrix está Vd. en su derecho.
Nois, nois!
No sabeu aquella dita espanyola?
"El mejor desprecio es no hacer aprecio"
M'enteneu? No malbarateu energia, que la necessitem per conquerir la independència del nostre país.
Perdoneu els lapsus mecanogràfics: deia "nois, nois" i "aquella"
Està clar que la interpretació que es difon més d'uns fets històrics és la del vencedor, perquè té més poder. Ha passat amb el regne de Castella, ha passat amb els colons d'Amèrica del Nord, amb els colonitzadors de l'Àfrica i de l'Àsia, i seguirà passant pels segles dels segles...
Ben curiosa l'argumentació del Sr. Sabadell diu que España será lo que quieran los españoles i la novetat és y el catalán lo que quieran los catalanes, hem d'entendre que Catalunya en general, també, o només ens deixa sobirania lingüística?.
Però en comptes de demanar referèndums per a que s'expressi la lliure voluntat dels ciutadans, s'embolica amb un seguit de peculiars disquisicions històriques, plenes de reis, estats i imperis, passats, tot sigui dit, que confirma que aquest senyor és un defensor no del pueblo, sinó de l' Estado español, i de tot el que s'amaga al darrere, i del caràcter reaccionari i ranci d'aquest nacionalisme. El poble castellà necessita també recapacitar sobre el seu passat, present i futur, i desempallagar-s e de dirigents que l'han esquilat tradicionalment. No va ser el poble castellà qui es va beneficiar de les glòries imperials.
Per
No em resisteixo, de totes maneres, a fer algunes precisions històriques. Si partim de la definició d'independència de la poc sospitosa Real Academia de la Lengua: Libertad, especialmente, la de un Estado, que no es tributario ni depende de otro, s'entén que a Barcelona el 1626 Felip III (IV de Castella) i el seu valido Olivares, volguessin que les Corts Catalanes, aprovessin la Unió d'Armes (reclutament de tropes per a ser enviades on volgués el rei i impostos per a això), cosa que no van aconseguir, i que el 1701-02, vingués Felip IV (V de Castella) a jurar les Constitucions de Catalunya davant de les Corts Catalanes, que naturalment després de la Guerra de Successió va fer cremar.
Dit d'una altra manera, Catalunya era un estat, i el que no existia era l'estat espanyol. Es pot parlar d'un Monarquia Hispànica, formada per diversos estats, que l'únic que tenien en comú era la persona que feia de cap d
(Ha quedat tallat) (d') estat
Em sembla sorprenent i lamentable com els Sr Sabadell s'oblida que una de les caracteristique s d'un estat democratic es el saber harmonitzar amb les minories sense les quals l'anomenada majoria tendria molt a perdre,especialment si ho mira sota un punt de vista economic.Cal mirar la historia:quan Espanya cau en diners,l'anhel de controlar la nostra petita pero lluitadora Catalunya puja en funcio de les necessitats de domini (fins i tot davant l'estranger).Estem davant un repte historic de pais i la desconnexio amb aquesta Espanya intolerant es un fet inevitable.
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.