Mas, del diagnòstic al tractament

El president de la Generalitat va donar un bany de realisme ahir durant el seu primer discurs de política general al Parlament. Com era previsible, va ser una altra dutxa d'aigua freda. Les dades econòmiques, les actuals i les previstes, no conviden a l'optimisme ni a curt ni a mitjà termini. Per tant, Artur Mas va fer una argumentació justificativa de les mesures draconianes que està adoptant en tots i cadascun dels seus departaments, reconeixent que han generat crítiques, però advertint que no hi ha (o almenys no té) cap alternativa menys dolorosa. El diagnòstic és clar i difícilment refutable.

Un cop fet el tractament de xoc, destinat a controlar la sagnia pressupostària, cal presentar la recepta. I aquí és on el govern català encara no ha fet gaire més que apuntar algunes tímides reformes i reorganitzacions, ben encaminades però insuficients. Unes propostes començades a concretar ahir i que se sumen a una declaració de més dimensió política com és el pacte fiscal i la crida a la unitat. Perquè són faves comptades. I per més voltes que es donin als números i més imaginació que s'hi posi, el principal problema de Catalunya, el gran problema i el llast més perillós que té, és el dèficit fiscal i l'espoli per part d'un Estat decidit a desmantellar la descentralització.

El pacte fiscal, irrenunciable, és el gran objectiu, però mentre no s'hi arribi el govern hauria de començar a concretar un canvi de discurs que sense deixar d'aplicar-los el temps que sigui necessari deixi enrere l'apel·lació als sacrificis i comenci a construir un relat en positiu que injecti una mica d'optimisme a la ciutadania. L'austeritat no està renyida amb l'esperit positiu.