La fi de la violència al País Basc

La conferència internacional de pau sobre el País Basc que es va celebrar ahir a Sant Sebastià és un moment històric en la lluita per la fi del conflicte armat més enquistat del continent europeu, en uns moments en què al món civilitzat hi ha pràcticament unanimitat a l'hora de creure que la violència no tan sols no és legítima per a la consecució d'objectius polítics, sinó que ni tan sols té cap rendiment. ETA va ser el fruit d'un moment històric, però la seva existència ja fa temps que es manté tot i que el fruit estigui podrit.

És significatiu que hagi estat el mateix moviment abertzale el que hagi impulsat un esdeveniment d'aquesta magnitud. És significatiu perquè és des de dins del moviment d'alliberament basc que es marca la línia democràtica a seguir. Resulta rellevant, igualment, que aquest gest hagi agafat les forces espanyolistes a contrapeu, tant al govern basc com a Madrid. O no tan a contrapeu. Amb unes visions partidistes poc edificants, per una banda els socialistes veuen com el rèdit del seu treball d'anys de lluita antiterrorista se l'endurà la dreta, mentre que des del PP es manté una actitud de desmarcament per retardar qualsevol desenllaç fins a la seva sembla que inevitable arribada al poder al novembre.

La llum al final del túnel hi és, i caldrà un gran esforç conjunt de renúncies i de concessions perquè el País Basc pugui deixar enrere la violència sense que les ferides supurin més de l'humanament comprensible. Després de la conferència internacional d'ahir, això no obstant, és ETA qui té la paraula, i aquesta paraula només la pot prendre per anunciar l'abandonament definitiu de les armes.