Grècia i la sobirania de la Unió

El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va provocar ahir un altre sotrac en els principals mercats mundials per haver anunciat, dilluns a la nit, que projectava convocar un referèndum el gener que ve per saber si els seus ciutadans acceptaven o no el pla de rescat aprovat pels països de l'euro. Aquesta decisió pot sorprendre: el que va aprovar Brussel·les implica reduir el deute sobirà de Grècia a la meitat. Les reticències de Papandreu s'expliquen perquè, a canvi del pla de rescat, el seu govern haurà d'aplicar unes dràstiques mesures en un país que ja ha patit grans retallades i que està empalmant una vaga general amb una altra. Les paraules de Papandreu s'han d'interpretar també en un sentit polític: d'una banda intenta pressionar la cimera del G-20 que ha de començar demà a Canes. De l'altra, vol recuperar la seva popularitat, ara en caiguda lliure, quan la perspectiva d'unes eleccions avançades són cada cop més nítides.

L'anunci grec complica molt la sortida de la crisi financera a Europa. La complica especialment a Itàlia i l'Estat espanyol, cròniques víctimes del setge dels mercats. Però, dit això, Grècia té tot el dret, com qualsevol país sobirà, a consultar als seus ciutadans sobre el seu futur. Una de les grans crítiques que s'han fet en aquesta crisi és que semblava que els mercats estaven suplantant les sobiranies populars. Grècia s'ha rebel·lat a la seva manera, encara que, si persisteix, el preu que pagarà serà alt. Ara ja no és impensable una Grècia expulsada de l'euro. Però el que de debò ha posat de manifest Grècia és la falta absoluta de lideratge a la Unió Europea. Un lideratge impossible si els països no fan importants cessions de sobirania.