Pla de xoc i pla per al pacte fiscal

Al cap de dos dies de la celebració de les eleccions generals espanyoles, Artur Mas ja ha fet el que els mercats i els mateixos adlàters de Mariano Rajoy li exigien inútilment des de les vuit del vespre de diumenge: anunciar un pla de xoc contra el dèficit públic que amenaça d'escanyar el creixement. El full de ruta de Mas, que segurament serà copiat i ampliat per les noves autoritats de Madrid, és molt simple: s'aconseguiran més ingressos apujant els impostos i el preu dels serveis públics, que a més seran sotmesos a un procés de racionalització. I, de l'altra banda, es reduiran les despeses abaixant els salaris dels funcionaris i dels alts càrrecs. Que ningú cregui, però, que la reducció quedarà limitada al sector públic, perquè aquests processos també acaben arribant al sector privat.

Aquest pla de xoc estarà limitat en el temps. Gràcies a aquest, el govern català espera enfortir prou l'economia perquè ens en puguem sortir a finals del 2012. La baixa de salaris i l'augment d'impostos podria tenir un efecte depressiu en el consum, que ja ara passa per hores molt baixes. El govern català ha de calcular molt bé els percentatges, sobretot perquè és d'esperar que el govern espanyol anirà per la mateixa línia d'apujar impostos i preus dels serveis públics.

Un cop més, els sacrificis que hauran d'entomar els catalans posen en relleu la necessitat d'un pacte fiscal. Catalunya no passaria pel que ha de passar ara si retingués una proporció més justa de tot el que aporta a la caixa general de l'Estat. Sacrificis per salvar el país, d'acord; però sense perdre de vista per què hem arribat al punt on som ara.