El vigor del virus de la ignorància

Més de 30 milions de persones de tot el món conviuen amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Es tracta d'un virus oportunista que deprimeix les defenses de l'organisme i fa que sigui vulnerable a malalties que, d'altra manera, no acostumen a ser mortals. Fa trenta anys, quan van aparèixer els primers casos reconeguts, la mortalitat gairebé era del cent per cent. Avui dia, si més no als països amb un bon nivell de renda, és una malaltia crònica, i els progressos cap a la vacuna i cap als retrovirals són imparables. Aquest hauria de ser un territori pel qual la tisora hauria de passar de llarg.

La tendència a la baixa dels nous casos d'infecció amb el VIH sumada a la millora continuada dels tractaments no hauria de distreure'ns de l'autèntic objectiu, que és aconseguir una taxa nul·la de transmissió. Contra aquesta i altres malalties infeccioses no hi ha millor tractament que evitar el contagi, amb mesures senzilles i prou conegudes. Les autoritats sanitàries n'han fet moltes campanyes a tot arreu que, amb tota seguretat, són al darrere de la disminució del nombre de casos de contagi.

Ara bé: aquesta política de prevenció no s'han d'entendre com un argument per discriminar les persones que són portadores del virus. Tot al contrari: aquest rebuig seria i és una palmària demostració d'ignorància. Encara avui dia, alguns portadors del VIH es queixen de discriminació, que fins i tot arriba a l'acomiadament laboral. Són casos lamentables que la justícia hauria de declarar radicalment nuls. Per desgràcia, el molt conegut virus del prejudici és més difícil d'eradicar que el de la immunodeficiència humana.