Cobrant la pensió de la seva víctima

La notícia, revelada avui per aquest diari, és de les que fan posar les mans al cap: l'Estat paga una pensió de vidu a Llorenç Morell, condemnat a divuit anys de presó per l'assassinat de la seva dona, la cuinera de Sils Consol Galceran, perpetrat el juliol del 2005. Des de l'endemà mateix de l'assassinat, l'home s'ha embutxacat una pensió de 592,92 euros mensuals, més dues pagues extraordinàries, és a dir, allò que pertocaria a una persona normal. Aquest despropòsit ha estat possible en primer lloc per la descaradura del personatge, que no ha tingut cap mena de remordiment a l'hora de cobrar aquestes quantitats, però sobretot ha estat possible a conseqüència d'un cas flagrant de desídia del Ministeri de Treball. El descontrol crida especialment l'atenció si tenim en compte que la delegació especial del govern contra la violència de gènere sobre la dona, dependent del mateix ministeri, va exercir l'acusació durant el judici del cas i va demanar vint anys de presó per a l'acusat. Paral·lelament, Morell no ha pagat ni un sol euro de les indemnitzacions que el tribunal li va imposar, i tot i que l'Audiència de Girona va ordenar l'embargament de la pensió, l'Instituto Nacional de la Seguridad Social va contestar que no s'executaria la mesura perquè l'afectat cobrava per sota del salari mínim interprofessional. Casos com aquest són els que minen la confiança en l'administració, que no s'hauria de permetre exhibir tanta descoordinació en l'encreuament de dades i tan poca eficàcia a l'hora de detectar fraus que, a més, es cometen sobre el cadàver d'una persona. La justícia, sempre en el punt de mira de la societat, no pot ser completa si al costat d'una condemna dura es permet un intolerable tracte de favor.