El segon assalt de Chacón

La dirigent socialista catalana Carme Chacón està previst que anunciï avui la seva candidatura en la cursa per liderar el PSOE, en un procés que l'enfrontarà, novament, amb Alfredo Pérez Rubalcaba, que només fa mig any la va desbancar clarament en la pugna per ser el presidenciable socialista en les eleccions generals. En aquella ocasió no es van arribar ni a mesurar les forces, perquè Chacón va llançar la tovallola oportunament en veure que no tenia pràcticament cap possibilitat.

Mig any i una derrota després, el socialisme espanyol té davant seu el difícil repte d'aixecar un partit tocat més que mai electoralment i en perill de crisi interna greu si no surt del pròxim congrés amb un lideratge sòlid i amb ampli consens. Tot i que ambdues opcions estan representades per cares conegudes, la carta de la militant del PSC juga més el factor de renovació, mentre que Rubalcaba és la personificació de la vella guàrdia. Les forces, sembla, estan lleugerament decantades a favor del segon, i caldrà veure quina capacitat d'aglutinar suports tindrà una persona d'indubtable fidelitat al projecte socialista espanyol però, alhora, procedent del PSC. Mai una dona ha liderat el gran partit del centre-esquerra espanyol. Un fet que, avui dia, resulta anecdòtic, atesa la normalització important de la dona no només en la política sinó en el lideratge polític. Més dubtós és si el PSOE acceptarà tenir al capdavant una catalana. Són molt lluny els dies de l'Espanya plural. O no són tan lluny potser, i senzillament passa que aquell eslògan defensava una pluralitat purament decorativa en un partit que ja fa uns anys que competeix amb el PP per ser el màxim representant de l'espanyolitat.