De la protesta a l'ofensa

Les protestes sindicals per les retallades s'han radicalitzat després de la fi de la treva nadalenca, i aquesta setmana el govern ha vist com se li obrien, o reobrien en alguns casos, diversos fronts en les diferents àrees del sector públic català. A les protestes a les presons s'hi han afegit els Mossos d'Esquadra. Fins i tot en el món de l'ensenyament el conflicte latent sembla que ha començat a encendre's amb l'anunci de la conselleria d'allargar el termini dels docents per passar d'escala salarial, i la consellera Rigau s'exposa a la primera vaga si la situació no es recondueix.

Les legítimes reivindicacions dels treballadors públics poden ser més o menys comprensibles i discutibles, però resulta inqüestionable que els empleats públics i els seus representants sindicals tenen tot el dret a fer-les. Aquest malestar acumulat s'ha anat manifestant durant els últims mesos de maneres molt diverses, algunes de les quals voregen els límits de la legalitat i del legítim dret de manifestació. És el cas, per exemple, de la situació que s'ha provocat aquests últims dies a les presons.

El cas dels Mossos és indigne del cos policial propi dels catalans. Trepitjar la llengua catalana com a mesura de protesta és absolutament intolerable i un insult a tota la població que aquesta policia ha de defensar, i no ofendre amb la seva demencial provocació una llengua que ja està prou perseguida perquè a la humiliació s'hi afegeixi la policia pròpia. Probablement amb aquesta acció hauran tingut més ressò, però alhora hauran fet un flac favor a molts dels esforçats agents que malden cada dia als carrers de Catalunya per guanyar-se la confiança de la ciutadania.