El nou president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz, és un amic del català. Hi té molt a veure el fet que abans de ser polític era llibreter i que ha llegit traduccions de textos de Pla, Torres i Cabré. Schulz veu un gran contrasentit en el fet que es prohibeixi utilitzar al Parlament una llengua amb 9 milions de parlants, com és el català, i en canvi se n'hi usin amb tot els drets d'altres com el maltès, que només és utilitzada per algunes desenes de milers. Aquesta situació anòmala es deu a l'hostilitat de l'eurodiputat Vidal-Quadras, que fa campanya en contra del català. Però, a diferència del seu antecessor al Parlament, Schulz no s'escoltarà arguments atrabiliaris. Sobretot perquè, tal com argumenten els eurodiputats catalans Tremosa (CiU) i Romeva (ICV), l'ús del català al Parlament no implicarà cap despesa addicional. Si, com es preveu, Schulz permet un ús normal de les nostra llengua al Parlament, tots els eurodiputats catalans l'haurien d'utilitzar. No s'haurien de passar a l'espanyol invocant principis de comunicació que sempre van en contra de la nostra llengua.

És una molt bona notícia que el català tingui un amic a la presidència del Parlament Europeu. Però amb això no n'hi ha prou. Ara es podrà utilitzar el català per raons de sensibilitat, de la mateixa manera que abans no es podia per raons de política de vol rasant fonamentades en criteris personalistes. No avancem gens si l'ús del català no queda legalitzat al Parlament. El seu ús no pot dependre de la discrecionalitat del president. Però la petició ha de provenir del govern espanyol. Quan es valori l'adhesió de Croàcia serà un moment oportú per iniciar els tràmits.