Entre una batuda d'inspectors de l'SGAE a les botigues d'Olot –o d'on sigui– per passar factura als establiments que posen música i la barra lliure en la descàrrega d'arxius a internet hi ha tot un món, però ara mateix vivim enmig d'un foc encreuat entre recaptadors i pirates. És clar que hi ha idees que sembla que no es puguin rebutjar. Què se li pot dir a algú carregat de tan bones intencions que demana el “dret d'accés lliure i gratuït a la cultura per a tothom”? Res. Sobretot si els responsables de la gestió dels drets d'autors li ofereixen arguments mastegats amb escàndols, polítiques pròximes a l'extorsió, operacions tèrboles i enriquiment il·lícit. Però els arbres no haurien de tapar-nos el bosc. Del debat sobre els drets d'autor i la pirateria informàtica que ens ocupa des de fa temps i que ara ha revifat amb el tancament de Megaupload se'n desprèn sovint una imatge romàntica i desaforada d'internet, com si la xarxa fos un àmbit de llibertat sense cap límit. Cal separar dues qüestions. La primera: no es demana realment l'accés gratuït a la cultura, es demana l'accés gratuït a la propietat dels continguts (i subratllo el terme propietat). Ja hi ha formes d'accés gratuït a la cultura: la política de préstec de llibres, discos i pel·lícules de les biblioteques públiques, per posar només un exemple.

Segona: quan parlem de descàrregues no parlem d'intercanvis individuals entre consumidors. No es tracta d'un punt de bookcrossing, ni d'uns amics que es deixen llibres o discos, ni tan sols es tracta de si en fem unes còpies per a ús privat; es tracta d'un intercanvi massiu d'arxius i de transaccions internacionals entre persones que no tenen relació. Copiar un DVD o un intercanvi particular de discos no té res a veure amb donar accés a milions de persones a un catàleg il·limitat d'arxius. Escriptors, cineastes, músics, qualsevol artista deu tenir dret a guanyar-se la vida, tret que tots siguem a partir d'ara creadors i consumidors i la cultura sigui gratuïta tant quan es rep com quan es dóna. La productora Issona Passola lamentava fa poc el perjudici econòmic que li han suposat les descàrregues il·legals de Pa negre. Qui finançarà una altra pel·lícula capaç de competir en la cursa dels Oscar si ningú no paga? I quina novel·la escriurà Emili Teixidor el dia que tothom ho llegeixi tot de franc a la xarxa?