Sense el precedent de la gran nevada del març del 2010 segurament la jornada d'ahir s'hauria viscut com el que veritablement va ser, almenys fins que a la nit va començar a nevar fort: un dia fred d'hivern amb una suau enfarinada. Les autoritats s'haurien limitat a assegurar l'estat de les carreteres –com sí que van fer a la nit amb la forta nevada–, la gent hauria anat a treballar sense cap problema d'importància i la mainada hauria jugat a llançar-se boles al pati de les escoles. Però el temor que es repetís el caos que fa dos anys va deixar milers de persones bloquejades durant tota la nit a dins dels cotxes o aixoplugades en pavellons i locals socials, va convertir la jornada d'ahir en un dia d'extremada prudència, qui sap si un pèl exagerada i tot. El tancament de les escoles a les tres de la tarda va ser la principal exhibició d'aquest zel preventiu. La recomanació es va fer extensiva al conjunt del territori, quan el sol ja havia sortit en algunes parts del país i resultava evident que no nevaria a la tarda. En molts llocs, doncs, les classes haurien pogut acabar sense cap mena de problema a les cinc i s'hauria estalviat el trasbals que això provoca sempre en les famílies. Fins i tot en alguns centres de treball la mateixa Generalitat va recomanar a la gent que tornés a casa quan no queia ni una sola volva. Les autoritats no podien restar amb els braços plegats perquè se les hauria acusat, com va passar fa dos anys, d'inoperància i irresponsabilitat, i, en qualsevol cas, ja se sap que sempre és millor prevenir que lamentar. Però la correcta gestió de les emergències no hauria d'obligar els ciutadans a triar entre una administració desapareguda o una altra que es cura en salut. S'ha de saber trobar el punt mitjà entre una nevada i una tempesta.