Ahir, centenars de persones van assistir a la jornada de portes obertes a la Fundació Tàpies a retre homenatge al gran artista mort dilluns. No només eren personalitats culturals i polítiques, sinó ciutadans anònims, fet que dóna una dimensió popular a l'exquisit treball intel·lectual i estètic que va desenvolupar Tàpies amb la ploma i el pinzell. A més d'aquesta dimensió propera, Tàpies va aportar a l'art català la construcció d'un pont entre les avantguardes artístiques d'abans de la Guerra Civil i el desert paratge creatiu dels primers anys del franquisme.

Tota aquesta feina de país la va fer amb la voluntat de projectar Catalunya cap a fora. Tàpies ha estat un artista internacional que ha posat el nom de Catalunya a col·leccions i a museus de tot el món. Com Joan Miró i Pau Casals, va entendre que la projecció externa d'un treball creatiu passa per treballar les teves pròpies arrels. I així ho va fer Tàpies amb la seva posició en qüestions nacionals i col·laborant en campanyes a favor de la llengua. El que demostra que darrere el retraïment de l'artista es trobava l'expansiu i generós esperit solidari de la persona.

El forat que deixa Tàpies no ha de preocupar gaire. Catalunya és terra de creadors, i el lloc buit que deixa serà de fàcil omplir. Però el que cal és no substituir la grandesa de Tàpies per una de sola equivalent. En l'espai vacant que queda hi ha lloc per a molts. Si l'omplim farem molt més gran i plural el nostre horitzó artístic. A més, la continuïtat de la divulgació de la seva obra està garantida per la feina de la fundació que porta el seu nom i per les diverses exposicions antològiques que es preparen.