Una bona direcció, en qualsevol organització humana, és capaç d'aconseguir resultats impensables. Però si la direcció no té capacitat de lideratge, la mateixa organització fracassa. El Departament d'Ensenyament deu tenir en compte aquest principi quan presenta una nova fórmula d'accés a la direcció de les escoles i els instituts públics, que, alhora, representa la seva professionalització. El nou cos de direcció anirà substituint a poc a poc l'actual, format pel professorat que exerceix temporalment aquesta funció. A partir d'ara, qui vulgui aspirar a la direcció haurà de formar-se, amb més profunditat que fins ara, acreditar coneixements i superar una prova. Com que l'experiència també es valorarà, cal esperar que bona part dels actuals directors continuïn en el futur.
L'objectiu d'Ensenyament és que les noves direccions siguin capaces d'aglutinar voluntats i esforços per millorar els resultats acadèmics de l'alumnat. Només per aquesta intenció, la iniciativa ja mereix un aplaudiment col·lectiu. Però no seria el primer canvi que s'impulsa des de l'administració i que després es dilueix perquè no s'ha comptat prou amb els que l'han de fer possible.
La consellera Rigau, doncs, ha de tirar endavant el pla d'excel·lència de la direcció, però alhora ha d'escoltar els professionals en exercici perquè els seus suggeriments seran valuosos i útils. Ha de tenir en compte, per exemple, que la direcció d'una escola és més que una persona, i que s'ha d'envoltar d'un equip. I, sobretot, s'ha d'aconseguir que la direcció professional no es converteixi en un element aliè que arriba a l'escola, sinó en un element de lideratge i unió.
































Comentaris
Completament d'acord, i una decisió realment necessària. Tinguin en conte que en la meva ciutat, el batlle socialista, ha procurat que els directors de les escoles simpatitzin amb el seu partit, fins al punt de foragitar-ne un, que pel que es veu no li agradava, i endollar-hi a la seva pròpia esposa de directora. A Granollers el clientelisme existent, és monstruós. Fan de les escoles un adoctrinament particular i ininterromput.
De moment d'acord amb la Llei, el nomenament dels Directors és a càrrec d'una comissió on en teoria hi han representants del consell escolar i el claustre, a més de la Conselleria i Ajuntament. La comissió ha d'avaluar el projecte de direcció que el candidat presenti. És doncs no una elecció sinó un procés de selecció on les qüestions tècniques i pedagògiques i els curriculums hi tenen gran influència. A la pràctica doncs les famílies són uns convidats de pedra i per tant a la realitat hi ha una deserció important sobre el tema mentre no es produeixi alguna situació conflictiva greu. Amb menys intensitat amb el claustre passa aproximadament el mateix. HI ha doncs la impressió que és sobrer el sistema actual, però per a mi que un dels avantatges de la participació en la comissió és que aconsegueix, per prudència, que les tupinades siguin difícils i d'efectes molt limitats.
Ara es vol innovar el sistema o enfortir la preparació professional dels dir
Ara es vol innovar el sistema de selecció o millorar la preparació professional dels directors? Són coses molt diferents i no sé si amb l'excusa de la segona es vol aconseguir la primera per evitar la tutela latent existent.
Si és vol diluir la participació de les famílies i del claustre, o simplement anular, s'hauria de dir directament, i si nó aclarir la qüestió. Aquest tipus de notícies confuses són coses típiques del règim de la partitocràcia caciquil que el règim borbònic propicia sense embuts.
Segons com, ja veig un cos de funcionaris ideològics, siguin del color que siguin però em temo que seran fonamentalment del grup del caqui-negre que tot això ho té molt i molt clar, dirigint els centres i esgotant la voluntat de participació de la gent.
És un tema molt sensible.
Al seu dia, CiU confiar amb la gent i el professorat i obtinguérem un èxit ressonant: tothom recolzà sense figures el model educatiu i la immersió lingüística. Avui sembla que ho han oblidat i el tret ens pot sortir per la culata.
Els ensenyants tenim la rara particularitat de generar el nostre enemic de classe, que són les burocràcies enquistades en el món de l'ensenyament.
Primer retallades, i ara burocràcia, campana sobre campana. Sortosament quan aquest projecte polsós hagi tornat a la pols del que ha sortit, com tants altres, el món real de l' ensenyament, que són els seus treballadors, els alumnes, els pares i l'entorn social, seguiran existint i lluitant per un ensenyament lliure, científic i democràtic
La democràcia ha de regir a tots els estaments públics i l'escola no ha sde ser menys, partint de la base que les eleccions a director/a serà entre persones qualificades del ram. En canvi, dins la política tot s'hi val i pot arribar a president de l'estat algú sense cap preparació adient, sabent com saben els estudiosos del tema que si un president no ha anat a la universitat, el país anirà pitjor ( el creixement es redueix un 10,5% els cinc anys següents, segons .M.Reynal-Querol i J.G.Moltalvo, economistes de la Pompeu Faba).Per tant, el primer que han d'establir els polítics és les bases per accedir als càrrecs i a unes eleccions i aquestes bases sempre han de ser molt més exigents que per accedir a altres càrrecs socials.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.