Els treballadors dels Transports Metropolitans de Barcelona (metro i bus) han anunciat que faran vaga entre els dies 27 de febrer i 1 de març per demanar el pagament d'uns endarreriments sobre la inflació previstos en el conveni. La tria de les dates no és innocent, perquè coincideix amb la celebració a la ciutat del Mobile World Congress, un certamen que atreu desenes de milers d'alts executius de companyies de comunicació i que suposa una formidable oportunitat de projecció de Barcelona i de Catalunya. Una projecció valuosa en els moments actuals. Amb l'amenaça de vaga es busca pressionar les autoritats. Si s'arribés a fer, els promotors de la protesta confien aconseguir un ressò internacional.
El més probable, però, és que el to de les cròniques internacionals serien de l'estil que mentre centenars de persones perden cada dia la seva feina –i altres milers en busquen i no en troben– i mentre molts treballadors accepten abaixar-se el sou per no anar al carrer, hi ha un grup encarregat de serveis bàsics que aprofita la seva posició de força per aconseguir no defensar els seus llocs de treball, sinó que els paguin uns endarreriments.
El dret a la vaga s'ha de defensar sense dubtes. Però entre això i provocar un prejudici generalitzat hi ha d'haver un punt mitjà. La vaga, coincidint amb el congrés, no causarà grans molèsties als seus participants (perquè es desplacen en autobusos i vehicles particulars o de lloguer), sinó al conjunt de la ciutadania. La vaga, tal com està plantejada, és més que una irresponsabilitat. És una burla als aturats i als treballadors que fan sacrificis salarials. La vaga, si al final es fa, serà legal, sí. I abusiva.
Comentaris
Una vaga que vol acabar d'ensorrar Catalunya i, de cara enfora, farà que molts congressos que vulguin fer-se a Barcelona, s'ho pensin quatre vegades.
Això és el resultat d'haver de suportar uns sindicats incívics com els que tenim. Els alliberats sindicals que cobren de l'empresa i no treballen, tenen el temps suficient per pensar en la manera de fer més mal. Els importa un rave a qui i a quants perjudiquen. Els importa un rave el mal que poden provocar per la imatge de la ciutat. Son gent sense escrúpols, que amb el seu egoïsme sols pensen en ells mateixos. Son uns impresentables i indignes de tenir feina.
També podien haver pensat de fer la vaga deixant pujar a tothom sense pagar, però es veu que no sacia suficientment les seves ansies de fer mal.
La sol·lucio d'aquesta vaga es molt sencilla, deixar la subvencio al sindicats a 0,-€; que es mantinguin amb les quotes d'asociats, s'haurien acabat els problemes de moltes empreses i molts ganduls anirien a la cua del atur.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.