La poca concreció del pla estatal d'infraestructures presentat pel nou govern espanyol és decebedora pel que fa als interessos de les comarques gironines. Escamnats per la desídia demostrada en el passat tant pels governs socialistes com pels governs populars, no és pas que el llistó de les expectatives fos gaire alt. Però l'única notícia positiva que s'esperava de la compareixença, dijous passat, de la ministra de Foment, Ana Pastor, davant la comissió del Congrés de Diputats era la inclusió del desdoblament de l'N-II entre les prioritats ministerials. No ha estat així. Una altra vegada ens hem de conformar amb bones paraules i amb un calendari que amenaça d'eternitzar novament els compromisos electorals. L'administració té voluntat de tirar endavant les obres de l'autovia però la inclou en un pla d'execució que té dotze anys de termini.

La titular de Foment també es va referir durant la compareixença a la política ferroviària que impulsarà, però, més enllà d'assegurar que la línia del TAV estarà enllestida aquest any 2012, va fer insuficients referències a la línia de Puigcerdà i va passar de puntetes per la urgent necessitat de reorganitzar Renfe. En aquest sentit, els usuaris gironins han sumat als permanents problemes de puntualitat i de manca de places al servei que connecta amb Barcelona la preocupació pels reiterats accidents. Pel que fa a l'aeroport, la recentralització del model basat en l'omnipotència d'Aena ja ho diu tot. Malgrat tot, cal donar un marge de confiança raonable a la ministra per tal que pugui demostrar si la sensibilitat que el PP anuncia envers les necessitats gironines es tradueix en obres fetes o si una altra vegada ens tornarà a tocar esperar temps millors.