El propietari d'un imperi de casinos Sheldon Adelson busca lloc al sud d'Europa per muntar un dels seus complexos, i el govern de Catalunya ha fet bé d'escoltar l'oferta. Una cosa és que després l'obra s'acabi fent o no, però de moment un govern responsable ha d'estudiar a fons una iniciativa que podria comportar beneficis econòmics i completar l'oferta turística d'un país que s'ha decantat molt per aquest sector.
El projecte porta polèmica. El mateix Adelson l'ha atiada, segurament amb intenció negociadora, demanant que el seu complex sigui una mena de zona franca on algunes lleis vigents quedin en suspens, com ara la prohibició de fumar i l'accés de menors al recinte. Això no és negociable: les lleis d'un país les ha de complir tothom.
Hi ha després la discussió sobre si el model turístic de Catalunya ha d'acollir un potent complex de joc en el seu si. Consideracions morals o estètiques a banda –que són importants i també caldrà debatre-les–, s'ha de pensar que el joc és no només legal sinó molt habitual a Catalunya, on arriba fins als bars més minúsculs, i que el turisme és un sector molt dinàmic i competitiu que si un dia demana sol i platja, un altre dia demana un parc d'atraccions com Port Aventura o, com ara, un gran casino. Per altra banda, Catalunya és prou gran i prou equilibrada culturalment i paisatgísticament per no haver de témer que un complex de joc, per gran que sigui, es converteixi en la peça central de la seva oferta, com sí que passava amb l'antic projecte dels Monegres. Sempre, naturalment, que arribem a la conclusió que el projecte interessa i que les coses es facin bé.
Comentaris
En la situació actual que ens trobem, seria demencial refusar-ho.
És una vergonya que aquest sigui el nostre model econòmic. En comptes de potenciar la indústria o d'invertir en coneixement, com per exemple en les energies alternatives, esperem que vingui algú de fora i ens converteixi en un gran casino. Aquest país ha perdut el nord.
La mera possibilitat d'acceptar-ho ja fa esgarrifances. Si aquesta és la idea que tenim de com volem que siguin les coses, és que estem malament de veritat.
I sí be un xeic arab amb un macroprojecte , amb algunes normes pròpies li direm que no? que seria racisme o coherència, doncs està clar racisme, si li permets a l´occidental perquè no a l´oriental?.
El nostre President aspira a convertir Catalunya en un femer de vici, droga i prostitució, obert fins i tot al menors. Perquè això és el que ens portaria aquest complex que vol introduir l'americà.
Volem llocs de treball PRODUCTIUS, amb valor afegit.
Catalunya ja és una de les principals destinacions d'Europa; només cal incrementar la qualitat de l'oferta turística, cosa que no s'aconseguirà amb aquest projecte megalòman.
Catalunya, lliure, productiva i neta!!!
En l'idioma dels socis de CIU: "quien mucho abarca, poco aprieta" i aquest projecte pot ser "pan para hoy i hambre para mañana"
Posats a que ells demanen, també se-l's podria dir que col.locaren el nom del lloc en català, al costat del propi.
També els rètols, megafonia i atendiment tenen que ser en la nostra llengua i que els 200.000 llocs de treball es donen per a catalans, per a que tots els que vinguen vegen a gent que coneix la llengua catalana, el lloc i rodalies.
Si les retallades a les que ens sotmeten els mercats de la ma dels seus sicaris (els polítics que no són capaços d’enfrontar-s’hi), estan aconseguint a velocitat meteòrica portar-nos a tots a una societat de pocs rics molt més rics i de molts pobres molt més pobres, ara aterren a Espanya els negocis que clàssicament han estat gestionats per màfies de tots tipus. Ara la ma salvadora es dirà EuroVegas. Ara el nostre model serà promoure el joc, un dels temes que remenen més diners. I donat que aquest és un negoci que genera llocs de treball, doncs ja queda tot justificat. El proper pas serà un europrostíbul? un euro-drug-marke t?. En definitiva també generarien llocs de treball i atraurien molts de diners al nostre país. També seran santificats per la cúria? Diran que és la nova "creuada" contra la crisi?
Les imatges dels nostres dirigents reunint-se amb personatges del mon del joc em recorda aquelles pel·lícules del Padrino o dels Sopranos o les històries reals que ens relaten llibres com “Gomorra” d’en Roberto Saviano o “La Gomorra catalana” d’en Joan Queralt o tants d’altres.
Ja ningú s’escandalitza. És igual. Si ens donen unes monedes ja no ens importa entregar definitivament la nostra ànima. Tot sigui per lloar als nostre Deu, el “Gran Senyor Capital”.
En resum, primer ens enfonsen al més profund de la merda i després ens ofereixen un rescat pel preu que costa la nostra ànima. No ho podrem refusar quan estarem de merda fins les orelles. Negoci rodó.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.