Editorial

El català té motius per a l'optimisme

Les dades sobre la salut social del català presentades ahir per l'Institut d'Estudis Catalans conviden a l'optimisme enmig de la dura lluita que està obligat a mantenir l'idioma propi del país per garantir una supervivència que encara és lluny d'estar consolidada. Són molts anys de persecució, de discriminació, i moltes ganes encara per part de l'Estat espanyol d'arraconar i anihilar la llengua dels catalans. Però hi ha alguns símptomes que mostren que és la mateixa ciutadania qui, al marge dels atacs externs i algun d'intern, va acceptant el català com una eina útil per viure a Catalunya. L'estudi presentat ahir constata el degoteig important de parlants procedents d'altres comunitats lingüístiques que decideixen adoptar el català com a llengua principal, tot i estar encara lluny d'una situació òptima.

Els símptomes d'avenç del català al Principat contrasten amb les polítiques clarament discriminatòries que s'impulsen cada cop més indissimuladament en altres territoris del domini lingüístic català. L'últim cas és l'anunci fet a les Balears que a partir del curs vinent es farà segregació lingüística en l'ensenyament, un pas clar cap a l'arraconament i la marginació del català a les Illes. Probablement aquestes estratègies del PP responen a una voluntat de tallar d'arrel qualsevol possibilitat que pugui acostar la població dels territoris on governa als resultats positius de la immersió lingüística a Catalunya. Hi ha cada cop menys arguments per trobar altres maneres de definir aquestes estratègies evitant pensar en genocidi lingüístic. I un dels pocs arguments és que els atacs es fan amb la connivència majoritària d'una ciutadania incapaç de defensar el seu propi patrimoni cultural.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.