Wert, entre arrogància i prepotència

El ministre José Ignacio Wert ha demostrat, en els pocs mesos que fa que ocupa el càrrec, una incompetència absoluta en l'exercici d'una responsabilitat com la de ministre d'Educació i Cultura. En primer lloc, el senyor Wert és, literalment, un maleducat que tracta sense el respecte degut un col·lectiu com el dels rectors d'universitat, que en qualsevol país normal simbolitzen la punta de llança de la potència formativa i intel·lectual. En segon lloc, algunes manifestacions de les últimes setmanes referents a l'accés a la universitat i als estudis en general, demostren una falta de delicadesa que voreja la insensibilitat. En tercer lloc, el senyor ministre amenaça amb un assumpte tan sensible com són les beques, i per postres en traspassa el mort del finançament a les mateixes comunitats que l'Estat colla per altres bandes. Són uns quants motius, però n'hi ha més.

Tot aquest cúmul de mala pràctica té l'origen en una concepció prepotent i arrogant de l'exercici del poder. José Ignacio Wert pertany, segons es desprèn de la seva actuació fins ara, a aquella categoria de polítics que es pensen que una majoria absoluta parlamentària atorga carta blanca a aquell govern que en surt. Les majories absolutes no donen dret a tirar pel dret sense tractar amb les parts afectades, implicades o interessades, en els diferents àmbits de l'acció de govern. Però el ministre d'Educació s'ha envalentit fins al punt de redactar un programa d'educació per a la ciutadania, tot i l'esmena acceptada a última hora, com si elaborés un autèntic catecisme del bon espanyol. No estaria malament que abans de donar lliçons, aquest governant repassés les beceroles del respecte.