Corrents econòmics de fons

L'increment de la comercialització de caixes de seguretat a Catalunya durant els últims mesos podria considerar-se un fet anecdòtic en el marc de la monumental crisi econòmica i el devessall d'indicadors macroeconòmics que, dia rere dia, mostren la magnitud de la situació en general i en particular a Catalunya. Tanmateix, a l'hora de trobar exemples pràctics sobre les economies domèstiques, no hi ha dubte que aquests petits detalls de la quotidianitat econòmica poden resultar simptomàtics. Es venen més caixes de seguretat perquè hi ha més desconfiança en el sistema financer. De motius, no en falten, però alhora cal que els estalviadors que encara queden no extreguin conclusions precipitades.

La situació és preocupant, però qualsevol decisió que estigui adoptada des de la por o el temor desmesurat no fa altra cosa que agreujar la situació. És cert que el comportament econòmic de les persones té un alt component emocional, per això l'economia és una ciència social i no pas una ciència exacta com pretenen fer creure alguns i desitjarien molts altres. Però no hi ha dubte que el pànic ha estat sempre un mal conseller i un detonant de conseqüències encara més greus. El sistema financer està greument malalt, però retirar dipòsits només empitjora el pacient sense garantir que sota el rajol, com es diu vulgarment, els diners dels particulars estiguin més segurs. Sigui com sigui, és la principal obligació de la política retornar la confiança no només als mercats financers sinó, especialment, a la ciutadania. I això passa per adoptar les mesures econòmiques que calgui però també, probablement, per deixar pas a l'acció de la justícia.