Els governs europeus i de bona part del món estaran molt atents als successos d'avui a Grècia. Des de l'àmbit polític s'han multiplicat fins als últims dies els missatges ambigus. D'una banda, s'ha avisat Grècia dels enormes desastres que l'esperen si al govern que surti de les urnes se li acudeix instar la sortida de l'euro. De l'altra, s'ha expressat la confiança que tal escenari no es produirà. De fet, cap dels partits amb possibilitats de governar en demanen la sortida. La coalició d'esquerres Syriza només vol renegociar el pacte d'austeritat imposat per la Unió perquè també inclogui un impuls al creixement.

Des del punt de vista polític sembla que l'estabilitat de l'euro no perilla. Cosa diferent serà com interpretin els resultats electorals els mercats, sobretot si tenim en compte que hi ha qui ha apostat molts diners en una ruptura de la moneda europea. A aquestes forces s'han de contraposar els interessos d'Europa. La desintegració de la unió monetària seria el primer pas perquè es perdés tot el que s'ha construït en l'últim mig segle. És difícil concebre que Alemanya, el principal financer, ho permeti. A més, el retorn al dracma seria catastròfic no només per a Grècia, sinó per a la resta d'Europa, que hauria de mobilitzar molts recursos.

S'acusa sovint el govern espanyol d'haver mantingut una política erràtica i dubitativa per encarar-se a la crisi. És el mateix defecte que va cometre la Unió quan es va declarar la crisi de Grècia. Amb un paquet de mesures decidit i aplicat amb contundència, ni Grècia ni la Unió estarien com estan ara. La lliçó de tot plegat és que dilluns mateix s'ha de començar a avançar cap a una Europa més consolidada.