Amb silenci pel país i la llengua

Josep Massot i Muntaner va rebre ahir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Un honor guanyat lluny dels focus enlluernadors de la intel·lectualitat mediàtica. El seu treball a favor de la llengua i del compromís amb el país ha estat fet des del silenci i la discreció pròpies del monjo que és. Ahir, no obstant això, la seva vàlua va tenir una projecció pública. “En aquest moment, l'única cosa que puc dir és gràcies”, va dir en un Palau de la Música ple dels seus amics de “Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, de Formentera, de Castelló, de València, d'Alacant, de la Catalunya del Nord, de París i dels indrets més variats del Principat”. El concepte de país d'aquest “català de Mallorca a Barcelona, i barceloní de Mallorca a les Illes”, com es defineix, estava plenament representat.

El pare Massot, nascut l'any 1941, és bàsicament un treballador de l'intel·lecte que ha publicat vuitanta volums de llibres de temes com ara història, llengua, literatura –sobretot balear–, sobre l'Església catalana –concretament sobre Montserrat, on viu d'ençà que es va fer monjo el 1962– i també de cançó popular. Aquesta producció no té cap més secret que el de l'esforç i la dedicació a la cultura tot compatibilitzant les seves feines intel·lectuals amb les tasques religioses. Un ora et labora posat al servei del país i de l'espiritualitat.

Des de la convicció, el pare Massot va donar ahir una lliçó de positivisme. Conscient que la crisi no ajuda a consolidar el treball per la llengua, al qual ell mateix ha contribuït, va encoratjar a defensar amb “ungles i dents” aquest patrimoni. “Sóc optimista respecte al futur de la nostra llengua i de la nostra cultura”, va destacar.