No es pot atribuir a cap altre fenomen que la casualitat, la coincidència en el temps d'esfondraments de cases antigues en poblacions catalanes, concretament a Lleida, Tarragona i Badalona. Però aquesta coincidència no deixa d'amagar la greu situació que afecta el parc immobiliari català, especialment als barris antics, i conjunturalment tocada per la crisi de la construcció. La conservació dels immobles en bon estat hauria de ser la primera norma a observar per part dels propietaris d'edificis. Tanmateix, la crisi econòmica fa que alguns no puguin afrontar les exigències de la legislació vigent, que es va fer per mantenir el parc d'habitatges en condicions però que sembla clar que en els moments actuals resulta inaplicable, i encara més quan són els propietaris els que han de sol·licitar les revisions en comptes de ser una actuació d'ofici de les administracions.

La discussió, tanmateix, no evita els riscos evidents per a les persones, tant per als ocupants d'edificacions en mal estat com per als vianants que passen pels carrers. En alguns dels casos que van tenir lloc la setmana passada no hi va haver més desgràcies personals perquè l'esfondrament va passar de nit, amb els carrers deserts. Catalunya té un patrimoni arquitectònic històric impressionant que no es basa només en els monuments, sinó en els immobles més modestos que formen part dels pintorescos barris antics. També hi ha un parc immobiliari construït a mitjan segle passat que necessita una revisió a fons. Els temps són difícils i el finançament, escàs; però alhora aquesta activitat rehabilitadora sembla ara l'única via possible per recuperar un cert dinamisme del sector de la construcció.