En els últims dies sembla que s'ha accelerat, almenys dialècticament, una tendència política que en els últims mesos, a cavall de la negociació per l'acord del pacte fiscal, s'està visualitzant a Catalunya: l'acostament entre CiU i ERC. És cert que són creuaments de declaracions més o menys amistoses i tampoc es pot negar que rere els cortinatges de l'escena hi ha cada cop més contactes d'alt nivell entre dirigents de tots dos partits. Sembla, a més, que la conjuntura política és favorable per a una entesa entre una coalició de govern que ha optat per la via sobiranista i una força política declaradament independentista que reconeix obertament que no hi pot haver independència sense el suport d'un partit majoritari.
Les bases i les condicions per a una entesa hi són, però caldrà veure si aquesta aparent sintonia acaba concretant-se en un pacte d'estabilitat que no pot ser únicament per anar gestionant la rutina parlamentària, perquè si una cosa és clara avui en la política catalana és que la gestió del dia a dia de la Catalunya autonòmica està arribant al col·lapse terminal.
CiU i ERC es troben avui en una situació històrica transcendental que reclama a tots aquells actors polítics que vulguin fer front a una crisi social i econòmica agreujada per una agressió política procedent de l'Estat. Però reclama iniciatives de país i no pas simples estratègies partidistes i equilibris aritmètics. Tothom n'ha de ser conscient a l'hora de prendre unes decisions que no poden ser adoptades en clau interna de partit sinó posant els partits, més que mai, al servei dels interessos nacionals dels ciutadans de Catalunya.
Comentaris
Si troben un punt d'entesa serà una magnífica noticia pels catalans. No te massa sentit que els partits catalanistes facin la guerra per separat contra els adversaris que ens volen matxacar. Això fa sentir il.lusió als que volem tenir el dret de viure en llibertat.
Aquest punt d´entesa amic josep.l´han de trobar tant si com no,i sobretot l´hem de trobar nosaltres,tots els catalans que tenim clar que pertenyar a un estat com l´espanyol ens perjudica per totes bandes....ara o mai..ens hem d´unir i implicar-nos tots plegats i estar a l´alçada quan toqui,fer pedagogia aqui entre aquells que encara dubten i fer de portanveus actius,fer campanya vaja per la independencia...No hem de caura en les provocacions dels que no volen la unio ni la llibertat de catalunya,tant els d´aqui com els d´alla....amb les idees clares,amb fe seny i rauxa quan toqui..i sobretot que els nostres politics sentin l´escalf i la força d´un poble al darrera...no hem de caure amb baralles partidistes ara...si us plau catalans que el veritable enemic es els que no volen la llibertat ni la democracia veritable...Visca Catalunya Lliure
No tan sols tenen que acostar posicions CIU i ERC,també la tenen que acostar amb Solidaritat per la Independència i re-agrupament,i anar d'una vegada tots junts per la lluita per la nostra llibertat,les diferencies de partit que puguin existir entre ells ja tindran temps de solucionar-les quant eixim assolit la nostra llibertat com a poble.Ment-res això no sigui,la única manera d'aconseguir-lo es formar un front comú entre ells.VISCA CATALUNYA LLIURE.
Compte. En el procès cap a la independència, entre els liders sorgiran traïdors, ben pagats pels enemics, que ens desviaran cap a lluites i divisions internes, de partits, de personalismes, de falses acusacions, etc. cal saver aturar-los i remplaçar-los a temps per d'altres. Cal que tothom tingui clar que arribarem tard o d'hora però que no hi ha marxa enrera!
Arnau, tens tota la raó.
No s'entendran mai atès que tenen dues fites diferents i, penso que mol allunyades. Aixó com bè diu algú ho hem de fer els catalans i com? donçs votant a les properes eleccions que estan a tocar donant el nostre suport majoritari als partits que realment volen i lluïten per la independència. Esta clar que no son ni ciu, ni pp ni els demes que pululen pel parlament.
L'autonomia que ens cal es la de Portugal!!