El futur de la literatura catalana

Des que la literatura catalana va ser present a la fira de Frankfurt, s'ha constatat que les creacions amb qualitat i que sintonitzen, en un sentit general, amb les pulsacions del seu temps, poden tenir un públic més enllà del domini lingüístic propi. Jaume Cabré així ho ha demostrat amb els 500.000 exemplars que ja ha venut a Alemanya de La veu del Pamano i dels 60.000 de Jo confesso que li han comprat al mateix país en només dos mesos. A més de l'alemany, l'obra també ha estat traduïda a deu llengües més, fet que dóna una clara perspectiva de l'interès que aixeca a Europa i a Amèrica el treball de Cabré.

Quines són les claus de l'èxit? La complicitat amb el lector n'és un dels factors. En aquest darrer any des de l'aparició de la novel·la, Cabré ha pogut comprovar com els lectors aportaven la seva mirada personal al relat, descobrint a l'autor noves singularitats de l'obra que ni ell mateix havia detectat. Aquest públic l'ha trobat tant a Mèxic, Itàlia, els Països Catalans i Colòmbia com a l'Estat espanyol, cosa que demostra que quan es treballa a fons la literatura, de lectors se'n poden trobar a tot arreu.

La complicitat amb el públic es produeix pels elements literaris de qualitat, però abans ha calgut una tasca de projecció i difusió externa. Si el fenomen de Cabré, que també s'estén a altres autors que estan tenint bona acollida a fora, vol ser una constant que situï la literatura catalana en un escenari de normalitat internacional, cal treballar encara més la projecció externa. Fer-ho, com s'ha demostrat, és una bona inversió. Aquest podria ser el camí perquè la normalitat d'un premi Nobel es fes realitat.