Rajoy, l'home dels silencis

Sosté l'adagi que l'home és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis. Per tant, la mesura en les declaracions i l'administració de l'absència de comentaris resulta clau en la gestió política responsable. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha demostrat amb el pas del poc més de mig any que fa que és al capdavant de l'executiu que és un expert en el silenci. Però que en sigui un expert no significa en absolut que en sigui un bon administrador. Perquè la mesura verbal de Rajoy no és consellada per la prudència, sinó per una barreja de por, prepotència i incapacitat de reacció. L'actual líder espanyol segueix, en aquest sentit, les ensenyances del seu mentor, José María Aznar, un altre especialista a afrontar les realitats incòmodes fent veure que no existeixen. La tàctica de l'estruç pot funcionar excepte que l'entossudiment dels fets acabi fent-los indefugibles. A Rajoy li està passant amb el rescat, que ha negat fins que li està passant per sobre, i li comença a passar amb l'onada independentista catalana. Com més aviat admeti que té un problema sobre la taula, més efectives poden ser les solucions, encara que molt probablement, per la magnitud de l'empenta que porten, no seran del seu gust. Mariano Rajoy probablement passarà a la història com el president que va veure com Catalunya assolia la seva plenitud nacional. Encara és a temps de mirar de negociar d'una manera raonable i responsable els termes d'aquesta emancipació per evitar ser vist com l'enemic de Catalunya i alhora, per als espanyols, com el president que va perdre Catalunya. Catalunya vol marxar, però aquest fet no ha de ser per als espanyols necessàriament una pèrdua, sinó un canvi de relació.