Sobirania per impulsar l'economia

L'atur de llarga durada, és a dir, aquell que castiga les persones que fa més d'un any que busquen feina, ja afecta més de la meitat dels desocupats. Una part molt important, a més, es concentra entre les persones de més de 55 anys, que, d'entrada, tenen més difícil trobar feina, fins i tot quan el moment econòmic és bo. Alhora, segons l'últim informe de Càritas, el nombre de persones que atén no para de créixer mes rere mes després que va començar a disparar-se entre els anys 2007 i 2008, la gent pobra és cada cop més pobra i el nombre de llars on tots els seus membres estan a l'atur no deixa d'augmentar.

Aquesta situació crítica només se soluciona amb una política decidida de creixement. No serveix de res atribuir les culpes als aturats, insinuar que són ganduls que viuen de l'Estat, fer aflorar llocs de treball fantasma per maquillar unes estadístiques desastroses o inventar-se estrafolàries iniciatives –com ara fer netejar boscos als aturats– que busquen més satisfer l'opinió pública que resoldre el problema.

L'Estat espanyol només sap retallar i ajustar, però no dóna cap solució per incentivar l'economia productiva. Aquesta és una altra raó que explica l'efervescència del sentiment independentista al nostre país: la convicció que si poguéssim administrar els nostres propis recursos, aquells que van a sufragar ruïnoses obres faraòniques d'arrel electoralista, les coses ens anirien molt millor amb total seguretat. És aquesta desastrosa realitat econòmica, aquesta absència de crèdit i d'iniciativa –que no se soluciona enarborant cap Constitució–, el que hauria de preocupar Mariano Rajoy i tots els que l'aplaudeixen.