Editorial

La ruta catalana ja està traçada

El Parlament de Catalunya va clausurar ahir la legislatura amb un altre capítol per a la història en aquest mes de setembre que passarà als annals de Catalunya per la intensitat dels moments transcendentals i per la velocitat que han agafat els esdeveniments polítics propulsats per la multitudinària manifestació de la Diada. La resolució sobre el dret a decidir aprovada ahir pels catalans és una fita parlamentària que va molt més enllà de la lletra del seu text. Primer, perquè, com es diu en la mateixa resolució, representa l'inici oficial d'una “nova etapa basada en el dret a decidir”. I segon, i molt especialment, perquè aquesta resolució ha rebut el suport de vuitanta-quatre dels cent trenta-cinc dipositaris de la sobirania del poble de Catalunya. El país necessitava un acte de responsabilitat d'aquestes dimensions dels seus partits polítics. Una acció que evidenciés que no només és massiu el clam del carrer, sinó que l'amplitud de la majoria política per donar resposta a aquesta reivindicació popular no és cap entelèquia ni cap estimació.

Catalunya disposa d'una majoria absolutíssima a favor que la nació catalana pugui determinar en un marc de plena llibertat el seu futur. Això no és una prospecció de futur, sinó que és la realitat. Una evidència que, molt probablement, serà reiterada, i potser ampliada, per les urnes el vint-i-cinc de novembre vinent. Mentre l'Estat espanyol es va parapetant rere la lectura monolítica d'una Constitució inflexible, Catalunya va fent camí, amb passes calculades i sense estridències, però amb una determinació que sembla ferma. La resolució d'ahir té un valor jurídic eminentment simbòlic, però té un pes polític sense precedents. La ruta està traçada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.