La unitat de les forces sobiranistes

Aquesta setmana les diferents forces que ocupen l'espai independentista –ERC, SI, Rcat i DC– han fet un intent per presentar-se en coalició a les eleccions del 25 de novembre, un intent que finalment no ha prosperat. No ha estat una sorpresa que la unitat no fructifiqués en la presentació d'una candidatura conjunta, és prou sabut que són tants els elements que permetrien aglutinar totes aquestes formacions com els que les separen. És per això que la pregunta és si cal que concorrin plegades a les eleccions. Sens dubte, la llei d'Hondt castiga les formacions més petites, i el fet que s'hi presentin disgregades pot reduir la seva representació al Parlament, fins i tot la seva presència. Però també és cert que hi ha matisos que les separen, i aquests no es poden amagar a l'electorat, i encara menys amb el que hi ha en joc.

No hi ha dubte que cal la unitat de les forces sobiranistes per encarar el procés que s'encetarà a Catalunya després de les eleccions del 25-N. Però més que una candidatura unitària el que és necessari és la unitat d'acció un cop constituïda la nova cambra. És evident la dificultat, amb vista a una contesa electoral, de posar-se d'acord per pactar una candidatura o un programa, i més amb les presses provocades per una convocatòria anticipada, però aquestes diferències s'hauran de deixar de banda per assolir l'objectiu comú i últim d'aquestes formacions. És això el que han de tenir en perspectiva els que ara es disputen els vots dels electors que aposten per la independència com l'única via possible. L'important no és tant anar plegats a les eleccions sinó el resultat de les urnes. Serà llavors quan aquestes formacions demostraran la seva maduresa.