L'estratègia de desgast espanyola

En vista de la impossibilitat d'oferir arguments que demostrin que els catalans viuen millor a Espanya que no pas en una Catalunya independent, els poders espanyols continuen optant per una combinació d'ofec econòmic dosificat en el terreny de les finances públiques i l'estratègia cada cop més barroera de la por i l'estirabot demagògic, desencadenada no només des de tots els aparells de l'Estat sinó d'una manera quasi generalitzada des de tots els àmbits polítics i mediàtics espanyols.

La primera conclusió que es pot extreure de l'actitud espanyola és que, finalment, han vist que el que està passant a Catalunya no és ni un episodi conjuntural, ni una tàctica oportunista de partit, ni una quimera, sinó una voluntat decidida i cada cop més arrelada socialment de canviar profundament les relacions amb Espanya començant per dotar Catalunya de la capacitat de decidir com a subjecte polític. La majoria de respostes que arriben de Madrid, de fet, no fan altra cosa que donar de facto carta de naturalesa a Catalunya com a entitat política diferenciada.

Les coses encara s'han de complicar més a mesura que vagi acostant-se la campanya electoral. Posar la por al cos de l'electorat és l'única arma que li queda a un Estat espanyol que ha perdut tota la credibilitat, tot el prestigi i tot el respecte per part de bona part d'una ciutadania que, posada a perdre, també està perdent la por a les actituds infames i barroeres que només saben recórrer a l'ús de la prepotència i la posició de superioritat. De moment, cada pas que fa l'Estat per intentar retenir els catalans és una raó més per refermar la voluntat de marxar-ne.