La pobresa reclama atenció

Tres de cada deu catalans viuen en risc d'exclusió social, en situació de pobresa. El que fa uns anys vèiem com un problema llunyà, més propi d'una societat del Tercer Món, ara el tenim instal·lat a casa i creix sense aturador abonat per l'actual situació econòmica. Davant d'aquesta situació, les administracions s'han vist superades per les circumstàncies i s'han trobat amb un increment de la demanda que no ha anat acompanyat, ans al contrari, d'un increment de les partides pressupostàries destinades a donar suport a les persones en risc. Això ha provocat que les ONG, eina bàsica per a l'atenció a aquests col·lectius, s'hagin vist desbordades.

Davant d'això és primordial que les administracions posin les eines necessàries per aturar aquesta situació i que destinin més esforços a la lluita contra la pobresa en un doble vessant; per una banda, l'atenció als afectats i, per una altra, la més efectiva a curt i llarg termini, la priorització de polítiques d'ocupació. No és cap secret que a més feina més pobresa. D'aquí la importància de tornar a recuperar per a la vida activa tots aquells que han perdut la feina i han entrat en un túnel que sembla no tenir sortida.

La nostra societat no ha de caure en el parany d'oblidar-se d'aquells que estan patint en primera persona les conseqüències de la crisi. Des de les entitats que atenen aquests col·lectius s'ha fet una crida a les administracions, coincidint amb el Dia Internacional de la Pobresa, perquè el debat polític obert a Catalunya no faci oblidar que hi ha un gruix important de la població que viu en risc d'exclusió que cal atendre i i que reclama atenció urgent.