La infàmia del PP a Catalunya

Encara falten tres setmanes per a l'inici de la campanya electoral a Catalunya i el PP i la seva líder, Alícia Sánchez-Camacho, han començat a desplegar l'estratègia de la mentida, la fal·làcia i la intoxicació d'una manera tan infame que quan arribin les dues setmanes de la contesa els nivells de demagògia de la dreta nacionalista espanyola ja no faran por perquè cada cop generen més hilaritat per la seva risible inconsistència argumental. Riure per no plorar, tenint en compte que se suposa que un partit que governa a l'Estat espanyol hauria de tenir uns paràmetres de responsabilitat mínimament homologables amb la decència política. Aquest no és el cas de la senyora Sánchez-Camacho.

L'única explicació plausible per entendre aquest gir d'extremisme barroer dels populars a Catalunya és la seva constatació del fet que han quedat absolutament desconnectats de qualsevol corrent polític central o majoritari a Catalunya, després que durant uns mesos haguessin caigut en el seu propi miratge de creure's força decisiva donant suport al govern d'Artur Mas. Al PP, a hores d'ara, només li resta intentar atiar un conflicte que fins ara no ha existit, dinamitar la convivència a còpia de falsedats i mirar de fer perdre la paciència a una societat catalana entossudida a no caure en les provocacions del nacionalisme radical espanyol. Què en queda, avui, d'aquella líder que apel·lava a la responsabilitat i a l'estabilitat. Només una trista caricatura desencaixada que després de mesos obstinant-se a no voler veure la realitat catalana i no traslladar-la correctament als seus superiors a Madrid, ara intenta desesperadament salvar els mobles recorrent a les arts més baixes i roïns de la política.