La història de Catalunya no es fa sola

La ciutadania de Catalunya està citada avui a un exercici democràtic que és indiscutiblement el més important, fins ara, de les últimes tres dècades. Les urnes revelaran aquest vespre quina és la posició que vol prendre la societat d'aquest país en la seva relació amb l'Estat espanyol. Els resultats que sorgeixin avui de la voluntat popular marcaran profundament la direcció política i nacional a seguir a curt termini, i aquesta marca es veurà en quina mesura reforça el rumb que la mateixa ciutadania va començar a traçar en la històrica manifestació de la Diada.

Catalunya està vivint els últims dos mesos una acceleració política i civil inaudita. Mai com ara en la història s'havia manifestat públicament d'una manera tan clara i ferma la voluntat de decidir sobre l'estat propi. A més, per primer cop en els últims 300 anys el món torna a tenir a la seva agenda i sota els focus mediàtics el nom d'aquest petit i mil·lenari país que l'allargada i opaca ombra espanyola ha ocultat durant decennis. En l'esperpèntica campanya electoral que ha precedit la jornada d'avui s'ha constatat que d'Espanya no n'arriba altra cosa que el menyspreu, la guerra bruta i la incomprensió. Ni una sola proposta d'acostament que impliqui deixar anar el mànec de la paella constitucional. Només insult, només amenaça.

El 25 de novembre del 2012 figurarà de manera destacada en els annals de la nació catalana. Una nació que durant molt temps ha lluitat simplement per sobreviure, per no ser anorreada, per continuar palpitant en espera de temps millors. Avui, a les urnes, es pot començar a obrir la porta d'un futur carregat d'oportunitats i d'esperança.