Un nou aliat dels desnonats

Els ciutadans tenen des de fa temps un aliat contra els desnonaments: els ajuntaments. Si inicialment l'administració local, a través dels seus serveis socials, intentava atendre les famílies que s'havien quedat sense llar a conseqüència d'una imminent execució hipotecària, ara ja són molts els que han passat a l'acció. Alguns, eximint els afectats de satisfer impostos o taxes vinculades a l'immoble; d'altres, castigant les entitats que executin els desnonaments deixant-hi de treballar, i uns altres, declarant-se territori lliure de desnonaments. Tot i que es tracta de mesures que no deixen de ser testimonials, donat que són administracions que no tenen competències en aquesta matèria, no deixen de ser iniciatives que revelen fins a quin punt els ajuntaments estan al costat d'aquells que poden perdre la seva casa.

Les mesures aprovades fa tres setmanes pel govern de Mariano Rajoy, lluny de resoldre el problema, han suposat donar dos anys de gràcia als afectats, però la problemàtica continua estant present i sembla no tenir solució a mitjà termini. Després del fracàs de populars i socialistes per trobar una solució consensuada, ara el tema és al Parlament, on es pot eternitzar. Però el temps passa i el nombre de famílies afectades va en augment. És per això que cal valorar que a la pressió social per posar fi al drama dels desnonaments s'afegeixin els consistoris, l'administració més propera al ciutadà. Des del col·lectiu d'afectats es reclama als ajuntaments que actuïn amb més contundència contra les entitats bancàries, però és de justícia valorar la feina que es comença a fer des del món municipal, que de les paraules està passant als fets.