Sota l'amenaça constant
Mai el català havia gaudit d'una salut tan bona. Als Països Catalans més de 9,8 milions de persones el saben parlar, 12,7 l'entenen i 7 milions l'escriuen, segons avançava aquesta setmana l'Institut d'Estudis Catalans. Però davant d'aquestes dades tan optimistes, hi ha lloc per al pessimisme i molt. El partit que actualment governa Espanya, emparant-se en una interpretació més que interessada de la sentència de l'Estatut, està posant el català a les portes de patir un retrocés històric. D'exemples, en tenim de molt recents: aquesta setmana el ministre José Ignacio Wert ha decidit tirar endavant l'avantprojecte de la llei de la qualitat de l'Educació, que dinamita el sistema d'immersió lingüística que durant més de 30 anys s'ha dut a terme a les escoles. Paral·lelament el Ministeri de Treball recorda l'obligació del Servei Català d'Ocupació d'impartir els cursos en castellà.
El PP s'està convertint en una veritable amenaça contra el català. Només cal veure què passa al País Valencià i a les Illes, on governa, per comprovar el retrocés de la llengua en impedir als infants escolaritzar-se en català. I ara toca Catalunya, toca espanyolitzar els nens catalans.
Davant aquesta andanada, és imprescindible fer pinya per evitar que es trenqui el que s'ha aconseguit en els darrers trenta anys. El català ha de blindar-se contra els atacs externs i per aconseguir-ho és fonamental que la societat es defineixi clarament en defensa de la llengua, amb el govern i els partits al darrere. Interpretacions interessades de la llei allunyades de la realitat no poden posar en perill el català. No ho podem permetre ni ens ho podem permetre.