Alta velocitat, moderada satisfacció

Avui, vint-i-quatre anys després que un consell de ministres espanyol va declarar prioritària la construcció de l'alta velocitat ferroviària a Catalunya, s'inaugurarà la línia del TAV que uneix Barcelona amb Figueres i incorpora l'estació de Girona a la xarxa. Aquesta és, doncs, tal com avui titula El Punt Avui aquesta informació, la inauguració d'un retard. El nou servei no tan sols s'estrena després de massa anys de promeses incomplertes sinó que, a més, arriba amb no poques mancances.

L'entrada en funcionament del tren que unirà l'estació de Sants amb la de Figueres tanca la connexió entre les quatre capitals catalanes i representa definitivament un enllaç ràpid entre Madrid i Europa. Es tracta, tal com s'ha encarregat de subratllar el món polític i empresarial del país, d'una oportunitat d'or per millorar la competitivitat i explotar noves potencialitats turístiques i comercials. Però, alhora, l'acte d'avui ha de servir per recordar una vegada més que, al capdavall, les necessitats catalanes han quedat relegades en les prioritats pressupostàries estatals i que amb l'estalvi que ha tocat pagar aquí s'han finançat obres a d'altres territoris que difícilment en poden defensar la utilitat.

No serà una inauguració entusiasta sinó resignada perquè encara falten prou obres importants per fer, com ara l'acabament de l'estació de la Sagrera, la connexió amb els aeroports de Girona i Reus o el futur del viaducte del tren convencional a la ciutat de Girona. Malgrat tot, avui toca celebrar que la comunió d'esforços entre administracions i la insistència de les reivindicacions legítimes ens acosten més a Europa.