Editorial

Encara hi ha molta obra pendent

Des d'avui ja funciona la connexió d'alta velocitat entre Barcelona i la Catalunya Nord, passant per Girona i Figueres. Una connexió a mig fer, en realitat, perquè els viatgers que vulguin viatjar nord enllà hauran de fer un transbord a Figueres durant uns mesos. Certament, cal felicitar-se per la culminació d'aquesta obra 24 anys després que el govern espanyol la planifiqués i la declarés prioritària. I prou. No només perquè l'obra ha tingut un reguitzell de retards, sinó perquè posa de manifest les mancances i les obres pendents, indispensables per al nostre futur.

El govern espanyol planifica totes les grans comunicacions atenent a quatre condicions: primera i principal, que han de conduir a Madrid. Segona, que han de donar algun rèdit electoral. Tercera, que no es faci a Catalunya res que no es pugui fer en altres llocs. Quarta, que l'obra es faci abans en aquests llocs que no a Catalunya. Per això hi ha obres que Catalunya necessita i que no es fan. N'és un bon exemple el corredor mediterrani, una obra que beneficiaria no només Catalunya, sinó també el País Valencià, Múrcia i Andalusia, la zona més econòmicament dinàmica; però que no passa per Madrid. Per això no interessa i es posterga tant com es pot.

El govern espanyol continua apostant per un eix transpirinenc d'alta velocitat, una obra caríssima, però que sí que condueix a Madrid. Fins a tres cops la UE ha dit al govern espanyol que per a aquesta obra no hi haurà fons. Però el govern espanyol no atén a raons econòmiques. Si ho fes, Catalunya no estaria reclamant unes obres que, a sobre, es presenten com a mostra de la generositat d'Espanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.