Populisme i burocràcia municipal

El govern espanyol torna a caure en els vells errors de sempre i s'acosta cada cop més al tarannà de règims pretèrits, quan es creia que n'hi havia prou amb un dirigisme ferri a distància per controlar i neutralitzar el poder local. Ara, en un informe discutible per aparentar que vol endreçar el món municipal, el govern espanyol afirma que el 82% dels regidors no cobraran per exercir les seves funcions, una dada pintoresca tenint en compte, per exemple, que a Catalunya actualment aquesta proporció ja és igual o superior.

El que hi ha al darrere d'aquesta iniciativa espanyola és molt més profund i greu. És considerar els municipis com un forat negre, com els grans responsables dels desgavell. Potser sí que hi ha algun ajuntament que respon a aquests paràmetres, però són fruit de la mala praxi concreta i no pas de la mala organització general. La majoria de consistoris donen serveis de proximitat als seus veïns. Fins i tot alguns donen més serveis per suplir les mancances d'un estat llunyà.

El rerefons de la qüestió és que, amb una mentalitat centralista sense límits, el govern espanyol torna a arbitrar des d'un despatx solucions generals per a un problema molt complex. I a sobre, assegurant que reforça el municipalisme. La mentalitat que mou les intencions de Madrid alimenta la sensació que els polítics cobren massa i reforça el paper dels funcionaris, dues estratègies que poden acabar provocant un augment de la burocratització de l'administració local i un allunyament de la ciutadania de la política, començant pels mateixos veïns, que no voldran, perquè no s'ho podran permetre, donar més temps a la comunitat a canvi de res.