El futur dels mitjans públics

Els mitjans de comunicació públics són a Catalunya una estructura d'estat imprescindible, però abans que això són una eina vital per arribar a aquest estat amb un espai de comunicació català viu. Una visió compartida per la gran majoria representada al Parlament de Catalunya perquè en les tres dècades d'història de televisions i ràdios públiques a casa nostra l'aposta ha estat indiscutible.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que és l'organisme que aglutina el nervi comunicacional públic del país, passa una situació d'incertesa derivada de la confluència conjuntural de circumstàncies econòmiques adverses com ara la caiguda dràstica dels ingressos per publicitat i la retallada de l'aportació de fons públics per part d'un govern escanyat per la crisi i, sobretot, per un Estat espanyol que persegueix l'ofec financer de la Generalitat.

Aquesta conjuntura ben segur que obligarà a engegar una profunda reforma de la Corporació, una feina que cada cop sembla més inevitable i que, sense cap mena de dubte, hauria de servir per optimitzar, racionalitzar i modernitzar una estructura vital per al futur del model de país que vol la majoria. Sobre la base d'aquests plantejaments nacionals irrenunciables, i en vista de la certesa que no es pot fer el mateix que es feia si no s'hi aboquen uns recursos avui inexistents, cal planificar una reestructuració que vagi més enllà de la retallada arbitrària però que alhora eviti una defensa del mitjà que identifiqui sense matisos la qualitat amb el manteniment de la situació. La fortalesa dels mitjans públics és tan necessària que resulta imprescindible no confondre els punts bàsics amb els punts febles.