Operació d'ofec contra Catalunya
El manteniment dels serveis mínims de l'estat del benestar corre un risc cada cop més indiscutible que es podria veure agreujat aquest 2013 amb l'elaboració d'uns pressupostos de la Generalitat que, si Madrid no permet relaxar el draconià objectiu de dèficit, obligaran a una retallada de 4.000 milions que és senzillament inassumible.
La realitat, tanmateix, és que a Catalunya es dóna la paradoxa que el govern del país està lligat de mans i peus a l'hora d'elaborar uns comptes condicionats per una realitat intolerable: els números no quadren perquè una gran part dels impostos que paguen els administrats són descaradament segrestats per l'Estat. N'hi hauria prou amb una quarta part dels impostos d'un any que paguen els catalans i que no retornen per eixugar el dèficit total de la Generalitat. El govern espanyol deu més de 1.600 milions en infraestructures i ha rebaixat un 92% l'aportació a Catalunya en polítiques socials en tres anys, unes xifres publicades i reconegudes, com ho és també la reducció de 713 milions en transferències finalistes.
Es pot combregar més o menys, o gens, amb el partit que governa a Catalunya. Es pot ser més o menys, o gens, sobiranista. Es pot ser fins i tot profundament espanyol tot i viure a Catalunya. Però amb una asèptica calculadora a la mà no es pot fer altra cosa que arribar a la conclusió que el benestar dels ciutadans que viuen en territori català està amenaçat per un estat que no només els nega el dret a decidir el seu futur sinó que els fa servir d'hostatges en el procés d'ofec del govern que defensa les aspiracions d'una majoria situada entre la tisora i la paret.