Editorial

Finances locals malmeses

Els ajuntaments arrosseguen una delicada situació financera com a conseqüència de la disminució dels ingressos derivats de la crisi immobiliària i, en alguns casos, de l'actitud irresponsable de governs municipals que van estirar més el braç que la màniga. Això es tradueix en dificultats per fer front a les despeses bàsiques i, sobretot, per pagar els proveïdors. És davant d'aquesta situació que les administracions han adoptat solucions d'emergència per donar oxigen a les arques municipals. Aquest és el cas de la convocatòria d'enguany del Pla d'Obres i Serveis de Catalunya, que canvia els seus criteris de manera que els seus fons no només serviran per cofinançar actuacions als municipis, sinó també perquè els ajuntaments que estan passant per greus problemes de tresoreria puguin abonar factures pendents.

Mesures com aquesta són ben rebudes pels responsables municipals, però no ens enganyem, el problema té un abast tan gran que reclama solucions més contundents. Ja fa molts anys que des del món municipal es reclama una reforma del finançament local. Quan era l'època de les vaques grasses no es va abordar, i ara que la situació econòmica és tan delicada, es fa difícil que prosperi. El govern prepara la llei del món local que pretén definir una nova distribució de competències d'acord amb els principis de racionalització, estalvi i eficiència. L'elaboració de la llei d'hisendes locals, que ha de definir qui fa què i amb quins recursos, sembla que va per llarg. El marge de maniobra no és gaire gran, però és necessari fer l'esforç perquè els ajuntaments disposin dels fons necessaris, atès que són l'administració més propera al ciutadà.