Els tentacles del CNI es van estenent

La kafkiana experiència del ciutadà Noureddine Ziani amb l'ordre d'expulsió cursada pels serveis secrets espanyols s'acumula a les sospites creixents que la guerra bruta contra Catalunya no és una invenció paranoica del sobiranisme, sinó un dels efectes de la posada en marxa de la maquinària estatal espanyola contra el procés català. L'absurditat de la situació és tal que es dóna la paradoxa que el CNI acusa un senyor de ser un perill per a la societat i, en comptes de detenir-lo, presentar proves contra ell i posar-lo a disposició de la justícia, es limita a presentar un escrit sense ni un sol argument sostenible i a cursar una petició d'expulsió mentre el perillosíssim espia continua passejant lliurement pel carrer. Tot aquest contrasentit no té connexió amb cap mena de lògica fins que es posa sobre la taula la militància sobiranista catalana del presumpte espia.

Noureddine Ziani no és només un ciutadà integrat plenament a la societat catalana, sinó que ha decidit implicar-se en el procés iniciat en aquest país per alliberar-se de l'autèntic risc al qual està sotmesa la ciutadania catalana, que no és cap altre que continuar sotmesa a l'arbitrarietat, l'animadversió i la discriminació exercida per l'Estat espanyol. El més greu de tot el cas, tanmateix, és que, apuntant contra Ziani, el CNI l'ha blindat com a víctima del sistema, perquè els serveis secrets espanyols acumulen un expedient prou llarg per haver perdut completament tota credibilitat davant l'opinió pública catalana. Els serveis secrets espanyols corren el risc de convertir-se en els protagonistes del famós conte de Pere i el llop. Si mai detecten a Catalunya algun moviment realment perillós, qui se'ls creurà?