L'Estat es prepara per al rescat

Els successius governs espanyols han fet de l'honor patri una qüestió d'estat. Per això, el govern de Mariano Rajoy es va resistir des del primer moment a demanar el rescat financer europeu. I, quan el va sol·licitar per evitar l'ensorrament de bona part del sistema financer malalt de la febre del totxo, es va voler fer passar per un ajut puntual. No ho és, i per això les autoritats europees ho comptabilitzen com a dèficit públic. És a dir, aquesta xifra que s'ha de quadrar amb el sacrifici de tothom, no només dels bancs.

Dimecres que ve, la Comissió Europea haurà d'adoptar una decisió de gran abast: com que els desequilibris de l'Estat espanyol (atur, dèficit, deute públic i deute privat) no es corregeixen amb prou rapidesa i vigor, prendrà al govern espanyol la poca sobirania econòmica que li queda. Això és un rescat. Rajoy i el seu equip hauran d'adoptar, vulguis o no, les reformes imposades des de Brussel·les. Unes reformes que afectaran les lleis laborals, les pensions, la fiscalitat i, potser, els funcionaris. Sense discussió ni que es pugui utilitzar la Constitució com a mur defensiu. Que en aquest cas, per suposat, no es traurà tant a passejar com d'habitud.

Davant un paquet de reformes que pot generar més malestar social, és probable que el govern espanyol i els seus adlàters mediàtics aixequin una cortina fum o, més exactament, la cortina de fum. Que no és altra que Catalunya. Tornarem a sentir dir que per culpa de Catalunya estem com estem. Ningú es para a pensar que, si Catalunya fos tan maligna, hauria fet impossible la prosperitat anys enrere. Cal preparar-se per a una nova andanada. I no desviar-nos del rumb.